Bin Laden, el cadàver incòmode

Seymour Hersh va llançar la bomba fa set dies. En un article de 10.011 paraules en el London Review of Books, el premi Pulitzer va donar la seva versió de l'operació en què el 2 de maig del 2011 es va assassinar Ussama bin Laden i va denunciar que la versió oficial de la Casa Blanca «la podria haver escrit perfectament Lewis Carroll».

Segons Hersh, alts comandaments de les Forces Armades i l'espionatge del Pakistan -que mantenien el líder d'Al-Qaida des del 2006 a Abbottabad- van ser informats de la missió. Aquesta s'hauria originat gràcies a la xivatada d'un exalt càrrec d'ISI, l'agència d'espionatge pakistanès, i no seguint el correu de Bin Laden com manté l'Administració nord-americana. Segons l'article, a més, ni es va recuperar «un tresor» de documents ni el cos  va rebre sepultura en alta mar.

Immediatament la seva versió va ser desqualificada per la Casa Blanca com un «disbarat absolut». Alts càrrecs pakistanesos com l'antic ambaixador a Washington també van desmentir les seves afirmacions i bona part de la premsa nord-americana es va llançar a atacar i qüestionar el periodista i el seu treball. Es va esmorteir, així, l'efecte de les explosives afirmacions.

L'article, no obstant, ha servit com a mínim per tornar a analitzar la veritat oficial d'una Administració que, segons denuncien molts periodistes i grups que treballen pel govern obert, enfronta greus problemes de transparència i s'aferra al secret emparant-se en una interpretació massa generosa de què és «seguretat nacional».

«El registre oficial de l'operació de Bin Laden és anèmic», constata en una entrevista telefònica Lauren Harper, de l'Arxiu de Seguretat Nacional, un grup basat a la Universitat George Washington. Part d'aquesta anèmia es deu al fet que tots els papers de l'operació Bagul de Neptú -que inicialment es va anunciar que gestionaria l'oficina del secretari de Defensa- van ser traspassats el 2013 a la CIA. Des del 1984, aquesta agència està emparada per llei per mantenir com a secrets «arxius operacionals», fins i tot en el cas que la seva desclassificació se sol·liciti a través de la Llei de llibertat d'informació (FOIA).

Això ha contribuït a crear el que Harper defineix com «un forat negre». I fora d'ell, a part de 175 pàgines d'unes traduccions de papers trobats a Abbottabad i 148 pàgines més de correspondència de Bin Laden que es van fer servir en un judici per terrorisme, el govern únicament ha fet públics una pila de documents, incloent-hi les fotos de satèl·lit del complex a Abbottabad i les transcripcions de sessions informatives de la Casa Blanca i els Departaments de Defensa i Estat en què es descriuen les contradiccions en els primers relats oficials, incloent-hi la versió -després corregida- que Bin Laden va fer servir una muller com a escut.

L'ÚS DE HOLLYWOOD / S'han desclassificat també correus, memoràndums i transcripcions de les entrevistes que van mantenir amb el subsecretari de Defensa, el subdirector de la CIA i cinc operatius militars i de la CIA, la cineasta Kathryn Bigelow i el guionista Mark Boal per fer La noche más oscura. «Hi van tenir accés gairebé il·limitat, un accés que mai s'ha donat a la ciutadania, i resulta verdaderament problemàtic que a la vegada que es donava a la premsa informació enganyosa s'estigués col·laborant amb Hollywood per fer un blockbuster que queda com la història de facto», denuncia Harper.

Els únics documents oficials publicats que posen en entredit part de la versió de Hersh són uns correus referits a l'enterrament en alta mar, en un dels quals es llegeix: «FEDEX ha entregat el paquet». Això confirmaria que el cos de Bin Laden va arribar al USS Carl Vinson.

El govern, no obstant, s'ha negat a desclassificar les fotos del cos i de l'enterrament (o almenys les que quedin, perquè el comandant d'Operacions Especials, l'almirall William McRaven, va ordenar destruir totes les que no s'haguessin traspassat a la CIA hores després que el grup Judicial Watch anunciés que les demanaria a través de FOIA).

Així mateix, es manté en secret un memoràndum del 2010, titulat Anatomía de una pista, que explica com es va seguir el correu de Bin Laden, Abu Ahmed al-Kuwaiti. Aquest document es va fer servir per a l'informe sobre tortures  de la CIA  que després de la resistència de l'Administració va fer públic el Congrés i que per tant hauria d'estar desclassificat.

Notícies relacionades

La UE i els EUA pacten intensificar les negociacions pels aranzels

Trump apunta a canvis en les dinàmiques al Pròxim Orient

UN «MUR» / «Se suposa que no pots al·legar secret per ocultar un crim però a la pràctica és fàcil», explica des d'Openthegoverment.org Katherine Hawkins, que critica que «un dels principals problemes a l'intentar aconseguir documentació és que topes amb un mur de totxo quan invoquen secret per qüestió de seguretat nacional».

Aquest mur és cada cop més elevat i gruixut. Una investigació d'AP al març va constatar que l'Administració d'Obama va censurar o es va negar a entregar el 2014 el 39% dels documents reclamats a través de la FOIA. En un de cada tres casos, segons va admetre la mateixa Administració, la decisió va ser errònia.