Trump apunta a canvis en les dinàmiques al Pròxim Orient

El viatge de quatre dies de Donald Trump a l’Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units té el potencial d’haver sigut molt més transcendental del que les indicacions prèvies de la Casa Blanca permetien intuir. El republicà ha aconseguit tornar amb els anhelats i esperats acords econòmics i d’inversió amb les tres monarquies de Golf per valor de centenars de milers de milions de dòlars, però, a més, ha anunciat accions importants, com l’aixecament de sancions a Síria.

En aquests i en altres aspectes, la visita ha deixat nombrosos senyals que apunten a una aparent nova doctrina de política exterior per a la regió, una en la qual Trump combina la seva filosofia transaccional amb aliances que no necessàriament han de regir-se per paràmetres del passat, inclòs el fet de mantenir més distància de l’habitual amb Israel. I, tot i que en aquesta doctrina els drets humans i la democràcia queden en un segon pla, amb aplaudiments i acostament més a líders forts que a pobles, Trump ha esgrimit una política no intervencionista que tradicionalment no s’ha identificat amb Washington.

La primera sorpresa la va donar dimarts, quan, en un discurs a Riad, Trump va anunciar l’aixecament de sancions a Síria. L’endemà, abans de sortir cap a Qatar, es va reunir amb el primer ministre sirià, Ahmed al-Shara, un home pel cap del qual els EUA oferia fins fa poc 10 milions de dòlars. En aquesta intervenció a Riad, Trump va transmetre també el primer de diversos missatges sobre l’Iran que constaten com ha canviat la seva posició respecte al seu primer mandat, quan va trencar unilateralment l’acord nuclear gestat per Barack Obama i va tornar a imposar sancions a Teheran. Amb converses obertes des del 12 d’abril i malgrat mantenir l’amenaça d’accions militars contundents per evitar que tingui una arma nuclear, Trump mostra un renovat optimisme davant la seva capacitat per contenir les ambicions nuclears de l’Iran i de moment opta per la diplomàcia.

"Crec que ens acostem a, potser, arribar a un acord", assegurava ahir, suggerint que l’Iran "ha acordat en certa mesura els termes" de negociació que han proposat els Estats Units.

L’acostament a Síria i la diplomàcia amb l’Iran són passos incòmodes per a Israel, un país que Trump no ha visitat en aquest viatge. I tot i que Benjamin Netanyahu hagi mirat d’interferir agreujant els atacs israelians a Gaza durant l’estada a la regió de Trump, el republicà està mostrant una capacitat o una voluntat de distanciar-se d’Israel força inusual en Washington.

Nerviosisme a Tel-Aviv

Notícies relacionades

Brussel·les obre la porta a crear un centre europeu contra la desinformació unint forces amb els governs

‘Sarajevo safari’: turisme de franctirador en la guerra de Bòsnia

Ja abans d’arribar al golf Pèrsic, Trump va acordar una treva amb els houthis al Iemen. Els EUA també van negociar directament amb Hamàs l’alliberament de l’últim ostatge nord-americà viu del 7 d’octubre de l’any passat, converses sobre les quals Israel es va assabentar a través d’espionatge. I en el seu viatge va tenir oportunitat de parlar en privat amb qatarians i saudites sobre com lidiar amb la crisi a Gaza.

Per més que en l’Air Force One entre l’Aràbia Saudita i Qatar Trump defensés que "és bo per a Israel" que tingui una relació com la que manté amb els països del Golf, el nerviosisme es palpa a Tel-Aviv. El viatge ha tingut l’important eix econòmic que s’esperava. S’han firmat els acords de compres especialment destacats en defensa, però també inversions de les monarquies àrabs en altres empreses dels EUA que permeten a Trump projectar imatge d’èxit a nivell nacional.