ANIVERSARI D'UNA TRAGÈDIA AÈRIA

El misteri del vol MH370

No hi ha pistes de l'avió de Malaysian Airlines que va desaparèixer fa un any a l'Índic

Sense notícies 8 Familiars de les víctimes de l’avió ahir en un apartament a Pequín.

Sense notícies 8 Familiars de les víctimes de l’avió ahir en un apartament a Pequín. / AFP / GREG BAKER

3
Es llegeix en minuts
ADRIÁN FONCILLAS / PEQUÍN

El 2013 va ser calamitós per a l'aviació civil asiàtica. Diversos aparells van caure, les restes es van trobar i els familiars saben on plorar les víctimes. Només el vol MH370 de Malaysian Airlines va trencar aquesta cadena lògica: l'avió i els passatgers es van esvair. Setmanes després rebia l'etiqueta del misteri més gran de la història de l'aviació i encara la reté avui.

Ha passat un any des que el copilot del vol MH370 que acabava d'enlairar-se de Kuala Lumpur cap a Pequín amb 239 persones a bord es va acomiadar dels controladors malaisis: «D'acord, bona nit». La torre de control vietnamita ja no va rebre la confirmació que entrava al seu espai aeri. Algú des de la cabina va desconnectar minuts després els dos mecanismes de comunicació civils i la xarxa de radars globals va mostrar que la nau va virar al sud cap als confins de l'oceà Índic. Allà, després d'una desena d'hores volant, es va precipitar a les aigües després d'esgotar el combustible.

Fins aquí les certeses de la versió oficial. El parador de l'avió o què el va portar a convertir-se en una versió moderna del vaixell de l'holandès errant es desconeixen. Ni una resta s'ha trobat en l'operació de recerca més cara de la història i en què han participat una vintena de països.

Encara avui quatre vaixells amb potents radars escruten el llit de l'Índic al nord-oest d'Austràlia després que fracassés un submarí no tripulat. Quan ja s'han rastrejat més de 26.000 quilòmetres quadrats sembla vigent el que va declarar el cap de l'operatiu mesos enrere: no busquem una agulla en un paller, busquem el paller. Al maig acabarà la recerca a l'àrea delimitada pels experts i no hi ha plans sobre què es farà després.

Conspiracions

El Ministeri de Transports malaisi va dir ahir que trobaran l'avió, potser per la solemnitat de l'efemèride, quan abans va assumir que potser el misteri no es resoldrà mai. Austràlia, que sufraga el gruix de la factura, ja ha dit que la recerca no durarà fins a l'eternitat.

«Em preocupa que es cansin i deixin de buscar. Seria fins a cert punt lògic. Jo tampoc vull que ningú malgasti els seus diners. La clau és que Malàisia doni totes les dades i ens digui tot el que sap», diu a aquest diari Steve Wang, pequinès de 26 anys -la seva mare viatjava a bord-. El misteri i la desesperació alimenten la fe en les conspiracions.

Els familiars dels passatgers xinesos han criticat des del primer moment les autoritats malàisies, primer pel desmoralitzador reguitzell de pistes falses, desmentiments i caos. Després per, suposadament, ocultar informació. I per últim, per declarar la mort dels passatgers amb complicades interpretacions de dades de radars però sense aportar cap prova. «Acceptaré el final tràgic només quan trobin alguna cosa. Mentrestant, conservo una esperança, encara que només sigui del 0,1 %, de tornar a veure la meva mare. Gairebé tots els familiars la conservem», afegeix Wang.

Algun familiar s'ha agafat a la teoria que l'avió va ser segrestat i va aterrar en una base militar nord-americana. A les restants teories tampoc els sobren indicis que les apuntalin. Es parla d'un segrest a bord, per part dels pilots o d'algun passatger, però la casuística exigeix un rescat que no es va demanar i tampoc l'examen exhaustiu de tots els que van pujar a bord ha trobat res. Un sabotatge o la fallada mecànica fatal que impedís la comunicació amb la torre de control sembla incompatible amb un vol de diverses hores.

La desaparició d'un Boeing 777-200, equiparable a sis autobusos, va enfrontar l'home a una imprevista realitat quan la tecnologia permet un seguiment mil·limètric de tots nosaltres. La indústria aèria discuteix l'adopció de nous mecanismes que facilitin el rastreig de les naus.

Notícies relacionades

Els familiars, mentrestant, intenten mantenir l'interès global amb actes i entrevistes a mitjans estrangers i pair l'absència. «La meva vida ha quedat destrossada. Ja no puc treballar ni concentrar-me en res. Encara no he pogut dir-li al nostre fill d'11 anys que la seva mare anava a l'avió i ell no deixa de preguntar-me», afirma Chen Lei, de la província de Liaoning.

«Jo només vull portar la meva mare a casa, viva o morta, perquè descansi, com mana la tradició xinesa», afegeix Wang.