Un bany de realitat

Els grecs van avui a les urnes i, sigui quin sigui el resultat, a partir de dilluns s'imposarà un bany de realitat, a Atenes i a Brussel·les. El problema del deute colossal de Grècia, que ja se situa en uns 330.000 milions d'euros, equivalents al 178% del PIB del país, centrarà el pols dels pròxims mesos, molt més enllà de la possible extensió del programa de rescat, que venç el 28 de febrer.

El partit d'esquerra radical Syriza, al qual tots els sondejos donen com a vencedor de les eleccions, ja no exigeix, com ho feia en el passat, la condonació total del deute, sinó de «la majoria», una part que no ha quantificat. Però, a més a més, els responsables de la formació política, sense renunciar al que consideren bàsic, han adoptat un to més conciliador amb els creditors europeus.

«Reconeixem les nostres obligacions davant les institucions europees i els tractats europeus. Aquests tractats tenen fixats uns objectius que s'han de respectar, però no pas les mesures per aconseguir-los», va afirmar divendres el líder de Syriza, Alexis Tsipras. Les mesures que repudia són els acords firmats pel Govern d'Andonis Samaràs amb la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), que van imposar les dràstiques polítiques d'austeritat. «L'austeritat no forma part dels tractats», va afegir Tsipras.

Syriza insisteix que, si forma Govern, no negociarà directament amb la troica sinó «amb les institucions europees». La posició central de la formació esquerrana és que el deute grec és «insostenible» i que, per tant, s'imposa una reducció. Syriza advoca per organitzar una conferència internacional sobre el deute a l'eurozona (no únicament el de Grècia) semblant a la que el 1953 va retallar en més del 50% el deute d'una Alemanya devastada per la segona guerra mundial.

Reestructuració

Malgrat que són molts els que creuen que una quitació de la majoria del deute no és cap opció realista, Europa ha començat a prendre consciència que Grècia no seria mai capaç de pagar un deute tan quantiós per moltes reformes i molta política d'austeritat que fes i que caldrà alguna classe de reestructuració. I han començat a sorgir veus qualificades, ideològicament als antípodes de Syriza, que comparteixen el seu diagnòstic.

Notícies relacionades

Tsipras demana majoria absoluta per recuperar l'autonomia de Grècia

A terra

El francès Philippe Legrain, que entre el 2011 i el 2014 va ser assessor econòmic del president de la Comissió Europea José Manuel Durao Barroso, va publicar a principis d'aquest mes un article en la influent revista Foreign Policy que va titular, provocativament, Perquè Grècia necessita que guanyi Syriza. Sense exonerar els governs grecs, Legrain qualifica d'irresponsables els creditors que van finançar els préstecs i subratlla que, quan el 2010 es va tallar l'accés d'Atenes als mercats financers ja estava clar que el deute públic grec (aleshores només del 130% del PIB) era impagable i s'hauria d'haver cancel·lat. «L'alleugeriment del deute no és només una qüestió de justícia, és també una necessitat econòmica», conclou.

El Govern irlandès ha sortit en defensa de la proposta de Syriza de celebrar una conferència internacional. La qüestió de la reestructuració del deute grec divideix els europeus. Pel que fa a l'FMI, la seva directora general, Christine Lagarde, va afirmar aquesta setmana que «un deute és un deute i un contracte és un contracte», però la institució que dirigeix fa temps que ha reconegut que la situació no és sostenible i no s'ha tancat en banda a la idea de celebrar una conferència internacional.