Tsipras demana majoria absoluta per recuperar l'autonomia de Grècia

Comprimits com sardines, però amb un entusiasme infatigable, milers de grecs (la policia els va xifrar en 10.000) van omplir ahir a Atenes la meitat de la plaça d'Omonia -l'escenari estava al centre- i les avingudes adjacents en el gran míting final de Syriza, el partit d'esquerra radical europea favorit en les eleccions d'aquest diumenge. El seu líder, Alexis Tsipras, que va ser l'únic dirigent de Syriza que hi va intervenir, va fer un discurs de gairebé una hora en què va demanar als grecs que li atorguin «una majoria absoluta» per iniciar el canvi a Grècia i també a Europa.

El dirigent esquerrà va deixar clar que només amb aquesta majoria absoluta -que, de moment, les enquestes no li concedeixen, malgrat que el deixen a prop- Grècia podrà «actuar amb autonomia a Europa per assegurar la salvació social», davant les difícils negociacions que s'acosten. «Hi ha una carrera entre els altres per veure qui s'asseu amb nosaltres a la cabina del pilot», va dir en al·lusió a la possibilitat que calgui formar una coalició de Govern. «Però no acceptarem els que representen les posicions de la senyora Merkel», va afegir en referència a la cancellera alemanya.

UNITAT 

Tsipras va llançar, sobretot, un missatge d'esperança. «Grècia, diumenge, farà història. Comença una nova era. Guanyarà el poble, no la por. La nostra arma és la unitat». «Diumenge no parlaran els creditors -va assenyalar en relació amb la troica que va imposar les condicions del rescat europeu-, sinó el poble grec».

«No volem tornar al 2009, amb totes les patologies que ens van portar a la crisi», va subratllar, per afegir que el poder establert fins ara «destrossa la societat». «Volem acabar d'una vegada per sempre amb la corrupció i la mentalitat clientelar de l'Estat».

En un clar intent de convèncer els indecisos que poden dubtar de la seva falta d'experiència, Tsipras va dir que era conscient que demanava «la primera oportunitat per a Syriza, però pot ser que sigui l'última per al nostre país».

Va prometre que si rep el suport majoritari, formarà «un Govern que acabi amb els acords del desastre» (en relació amb els pactes firimats amb la troica que han comportat unes mesures d'austeritat molt dures) i que «acabi també amb la corrupció».

Tsipras es va referir també a la campanya de la por que, va assegurar, ha llançat la dreta per mirar d'evitar el triomf electoral de Syriza. «Cap governant grec havia parlat tan malament del país com ho fa [el primer ministre, Andonis] Samaràs, que es comporta com si fos un venedor ambulant de por».

CANVI DE BÀNDOL

«Ells tenen la por, i nosaltres, els arguments», va afirmar. I, jugant amb aquest concepte, més endavant va assegurar que «la por ha canviat de bàndol i ja estan arribant als ministeris les màquines trituradores per destruir documents».

«Alguns -va afegir- diuen que si guanya Syriza hi haurà una bancarrota a Grècia. L'única bancarrota que hi haurà és la de Samaràs i els seus amics que han governat saquejant el poble grec».

Més enllà de la retòrica per a la galeria, Tsipras va voler llançar també un missatge en positiu. Va dir que Syriza té «una visió» i també «un pla». Va prometre abaixar els impostos per als ingressos mitjans i baixos i eliminar-los del tot per als que no arribin als 12.000 euros anuals. I va insistir en la seva proposta que se celebri una conferència internacional sobre el deute a Europa similar a la que el 1953 va reduir notablement el deute d'Alemanya.

Notícies relacionades

¿I si perd la por?

Podem es desmarca de Syriza i assumeix el "Grècia no és Espanya" de Rajoy

«La història pica a les portes de Grècia i ara obrirem les portes a la història. A partir de dilluns, ja no tancarem més els llavis, el que tancarem serà els punys», va dir per acabar la intervenció.

Al final, Tsipras va fer pujar a l'escenari el líder de Podem, Pablo Iglesias, al crit de «Syriza, Podem, vencerem». Iglesias va proclamar en anglès que «Primer prendrem Atenes i després Berlín». I després va dir unes paraules en grec: «Bufen vents de canvi democràtic a Europa». Abans de pujar a l'escenari va aventurar que «Rajoy i Samaràs formen part del passat».