Mor d'un tret el fiscal que va acusar Kirchner d'encobrir terroristes iranians

Les autoritats de l'Argentina han localitzat aquest dilluns el cadàver del fiscal Alberto Nisman, que fa uns dies va acusar la presidenta, Cristina Fernández de Kirchner, d'encobrir els iranians que estarien al darrere de l'atemptat comès el 18 de juliol de 1994 contra la seu de l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA) a Buenos Aires i que va causar 85 morts.

Segons les informacions facilitades pel diari argentí 'Clarín', Nisman tenia un tret al cap, si bé de moment no hi ha un pronunciament oficial sobre els fets. Estava previst que el fiscal comparegués aquest dilluns davant la Comissió de Legislació Penal de la Cambra de Diputats per la seva denúncia contra Kirchner i diversos membres del seu Govern en el marc del citat cas.

En un escrit de 300 pàgines, Nisman acusava la presidenta i el seu ministre d'Exteriors, Héctor Timerman, entre altres càrrecs públics, com a autors i còmplices d'encobriment agreujat dels sospitosos iranians, així com d'altres delictes connexos, com obstrucció i incompliment dels deures de funcionari públic.

Segons el fiscal, Kirchner i Timerman són responsables de "decidir, negociar i organitzar la impunitat dels pròfugs iranians". La presidenta, afegeix l'escrit, va obrar d'aquesta manera per "alliberar els acusats i fabricar la innocència de l'Iran".

CAS SENSE RESOLDRE

L'atac contra l'AMIA, que va causar 85 morts i 300 ferits, és l'atemptat terrorista més gran comès en terres argentines, però segueix sense resoldre's, principalment, perquè els sospitosos, cinc iranians entre els quals hi ha l'expresident Akbar Haiximi Rafsanjani i l'exministre de Defensa Ahmad Vahidi mai han estat interrogats.

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Barcelona insta la fiscalia a reobrir el 'cas 4-F'

El fiscal assegura que Kirchner va negociar la impunitat d'iranians involucrats en un atemptat

El 2013, els governs de Fernández de Kirchner i Mahmud Ahmadinejad van firmar un Memoràndum d'Entesa (MOE) amb l'objectiu de "destravar una causa que estava absolutament immobilitzada".

A més, el memoràndum permetia per primera vegada a les autoritats argentines interrogar els acusats al país sud-americà de l'atemptat de l'AMIA,  a la qual cosa l'Iran s'havia negat insistentment.