Formiga de foc roja: així és la nova i perillosa espècie que s’estén per Espanya

El món s’enfronta constantment al desafiament de les espècies invasores, organismes que, al ser introduïts fora de la seva àrea de distribució natural, poden causar greus danys ecològics, econòmics i per a la salut pública. Una de les invasores més notòries i temudes a escala global és la formiga de foc roja, ‘Solenopsis invicta’.Originària d’Amèrica del Sud, aquesta petita però agressiva formiga ha aconseguit colonitzar vastes regions dels Estats Units, Austràlia, la Xina i altres països, deixant al seu pas una reguera d’impactes negatius. Recentment, l’alarma ha saltat a Espanya amb la confirmació de la seva presència i expansió a certes zones, i ha marcat un abans i un després en la lluita contra les espècies exòtiques invasores al país. L’arribada de ‘Solenopsis invicta’ és una amenaça seriosa que exigeix una comprensió profunda i una resposta coordinada.

La història de la formiga de foc roja com a invasora va començar a mitjans del segle XX, quan va arribar als Estats Units a través de ports del sud. Des d’aleshores, la seva capacitat d’adaptació i reproducció l’han convertit en un model invasor d’èxit, però també en un símbol dels perills que comporta la globalització i el transport de mercaderies. El seu nom, «invicta», que significa «invencible» en llatí, lamentablement fa honor a la seva resistència i a la dificultat d’erradicar-la una vegada establerta. Ara, aquesta «invencible» amenaça ha posat un peu en territori espanyol, i planteja un desafiament sense precedents per a les autoritats ambientals i la societat en general, atesa la seva capacitat per colonitzar ràpidament nous territoris amb climes similars a la seva regió d’origen.

Origen i característiques d’una invasora temible

La formiga de foc roja (‘Solenopsis invicta’) és una formiga petita, amb obreres que varien en mida des dels dos fins als sis mil·límetres, i d’un característic color vermellós. Procedeix de les planes inundables de la conca del riu Paranà, al Brasil, l’Argentina i el Paraguai. Aquesta procedència és clau per entendre la seva resiliència: està adaptada a condicions ambientals variables, que inclouen sequeres i inundacions, cosa que li atorga una gran plasticitat i capacitat de supervivència en diversos hàbitats, des d’àrees urbanes i agrícoles fins a espais naturals.

El que realment distingeix ‘Solenopsis invicta’ i la converteix en una plaga tan exitosa i perillosa és el seu comportament social i reproductiu. Forma colònies molt grans, que poden contenir centenars de milers d’individus i múltiples reines (colònies poligíniques), cosa que n’accelera enormement el creixement i la dispersió. Construeixen característics monticles de terra a la superfície, que poden arribar a mides considerables, especialment després de pluges, tot i que el veritable niu és una complexa xarxa subterrània de túnels. Però el seu tret més infame és la seva picada. A diferència d’altres formigues que mosseguen, les formigues de foc piquen utilitzant un fibló connectat a un sac de verí. Aquest verí conté alcaloides piperidínics que causen una intensa sensació d’ardor i dolor, per això el seu nom. Posteriorment, la picada evoluciona a una pústula blanca que tarda diversos dies a desaparèixer.

Els múltiples perills de la formiga de foc roja

Els impactes de ‘Solenopsis invicta’ són variats i significatius. En primer lloc, el perill per a la salut humana i animal és directe. Les seves picades, que sovint passen en massa quan es molesta un niu, són extremadament doloroses. Si bé per a la majoria de les persones causen només dolor local i pústules, algunes persones desenvolupen reaccions al·lèrgiques severes, incloent-hi anafilaxi, que poden ser mortals si no es tracten a temps. Petits animals, mascotes i fins i tot bestiar poden patir múltiples picades amb conseqüències greus, incloent-hi la mort. La seva presència limita el gaudi d’espais exteriors, parcs i zones d’esbarjo.

Des del punt de vista ecològic, la formiga de foc roja és una depredadora voraç i una competidora agressiva. Supera les formigues nadiues, i en redueix el número i la diversitat. També depreda sobre una àmplia varietat d’invertebrats i petits vertebrats, com sargantanes, serps joves, tortugues nounades i aus que nien a terra. Això altera les cadenes tròfiques i pot portar a la disminució i fins i tot l’extinció local d’espècies natives, i impactar negativament en la biodiversitat dels ecosistemes envaïts.

Econòmicament, els danys són considerables. En zones agrícoles, poden danyar cultius directament a l’alimentar-se de llavors o plàntules, infestar equips de reg o maquinària. També piquen el bestiar, i afecten el seu benestar i la seva productivitat. Un problema menys obvi, però costós, és la seva tendència a niar dins d’equips elèctrics, com caixes de fusibles, transformadors o unitats d’aire condicionat, per causar curtcircuits i danys que requereixen costoses reparacions. Les pèrdues econòmiques associades a la gestió de la plaga, els tractaments mèdics i els danys a la infraestructura sumen xifres milionàries als països on està ben establerta.

L’arribada i expansió a Espanya: un desafiament local

La presència de ‘Solenopsis invicta’ a Espanya es va confirmar oficialment a finals del 2023, que va marcar la primera detecció documentada d’aquesta espècie al continent europeu fora d’àrees portuàries aïllades. Els primers focus es va localitzar a la província de Tarragona, Catalunya. Aquesta troballa va ser el resultat d’esforços de vigilància per part d’entomòlegs i autoritats, que havien alertat prèviament sobre el risc d’arribada d’aquesta plaga a causa de l’intens tràfic de mercaderies.

Notícies relacionades

Farts d'esperar-se per a la rehabilitació a la sanitat pública: "He hagut de pagar un fisioterapeuta privat"

Quatre-cents mestres i professors de matemàtiques es reuneixen (durant les seves vacances) a Lleida per discutir propostes de millora

La ruta d’entrada més probable és el transport passiu, és a dir, la formiga va arribar accidentalment oculta en material d’embalatge, plantes ornamentals, terra, fusta o altres béns procedents de regions envaïdes. Els ports comercials són punts d’alt risc per a aquest tipus d’introduccions. Una vegada en un nou lloc, les colònies poden establir-se i, si les condicions climàtiques són favorables (temperatures suaus, humitat), començar a expandir-se.

Tot i que de moment els focus detectats a Espanya són relativament limitats geogràficament, el risc d’expansió és alt. El clima de gran part de la península Ibèrica, especialment a les zones costaneres i del sud, és favorable per a la supervivència i reproducció de ‘Solenopsis invicta’. La seva capacitat per formar noves colònies a través de vols nupcials de reines alades o mitjançant el transport de fragments de niu (per exemple, en testos o terra moguda) facilita la dispersió a curta i llarga distància. La confirmació del seu establiment exigeix una acció ràpida i contundent. L’erradicació és possible quan la invasió es detecta en etapes primerenques i els focus són petits i localitzats. No obstant, a mesura que s’estén, l’erradicació es torna extremadament difícil i costosa, i l’estratègia principal passa a ser el control i la contenció per limitar-ne els impactes. Les autoritats espanyoles i europees, juntament amb investigadors, estan treballant en plans d’acció per avaluar l’extensió real de la invasió, intentar l’erradicació on sigui viable i establir mesures de contenció i vigilància per evitar que es propagui a altres regions d’Espanya i d’Europa. La conscienciació ciutadana és fonamental, ja que la detecció primerenca per part de la població és clau per a l’èxit de les mesures de control.