El fiscal assegura que Kirchner va negociar la impunitat d'iranians involucrats en un atemptat

Enmig de la commoció mundial pels atemptats terroristes a França, un fiscal argentí ha acusat la  presidenta Cristina Fernández de Kirchner i el seu canceller Héctor Timerman de “decidir, negociar i organitzar la impunitat dels pròfugs iranians” involucrats en la laberíntica causa en què s'investiga l'explosió d'una bomba que va destruir la mútua de la col·lectivitat jueva de Buenos Aires (AMIA) el 18 de juliol del 1994. Segons el fiscal Alberto Nisman, la presidenta va obrar d'aquesta manera per “alliberar els acusats i fabricar la innocència de l'Iran”. En els fets "hi va haver una aliança del poder executiu amb el terrorisme", va considerar Nisman en el seu escrit, a més de demanar un embargament dels béns de CFK per uns 14 milions d'euros.  L'acusació, sense precedents, es coneix enmig d'una forta disputa entre el Govern i un sector del poder judicial, i va ser rebutjada rotundament pel Govern. El secretari general de la Presidència, Aníbal Fernández, va qualificar la presentació de “ridícula”. El governador de Buenos Aires, Daniel Scioli, “d'inconcebible”. L'oposició va demanar que no s'entorpeixi la tasca judicial.

 

La causa AMIA ha fet més voltes que una virolla. Des del 1994, hi ha hagut pistes falses, encobriments, condemnes anul·lades i un jutge, Juan José Galeano, que va acabar pres després de set anys d'investigacions que no van portar enlloc. Malgrat que sectors periodístics van cridar a no rebutjar la “pista siriana”, la sospita principal sempre va recaure sobre el règim iranià. Nisman investiga des del 2004 l'atemptat perpetrat amb un cotxe bomba en ple cor de la capital que va matar 85 persones. Dos anys més tard, la justícia argentina va demanar, sense resultats, la captura de l'exministre iranià de Defensa Ahmad Vahidi; l'exministre iranià d'Informació Ali Fallahijan; l'exassessor governamental Mohsen Rezai; l'exagregat de l'ambaixada de l'Iran a Buenos Aires Moshen Rabbani; l'exfuncionari diplomàtic Ahmad Reza Ashgari, i el libanès Imad Fayez. El 2014 es van complir dues dècades d'aquest episodi atroç encara impune.

 

En aquest context el Govern argentí va firmar un acord amb Teheran per crear una “comissió de la veritat” integrada per juristes internacionals per aclarir la responsabilitat de l'atemptat. L'acord va ser aprovat pel Congrés argentí, encara que impugnat per un tribunal local. El Parlament de l'Iran mai el va avalar, fet que va ser interpretat com un fracàs de la iniciativa.

 

Per Nisman, amb aquest acord, que està als llimbs, només es va buscar “acostar-se geopolíticament a la República Islàmica de l'Iran i restablir relacions comercials plenes d'estat a estat per alleujar la severa crisi energètica argentina, mitjançant un intercanvi de petroli”.

DIPLOMÀCIA PARAL·LELA

D'acord amb el fiscal, "el Govern va posar en marxa un canal de comunicació paral·lel entre l'Argentina i l'Iran per transmetre i instrumentar les ordres emeses per la presidenta i, d'aquesta manera, aconseguir els objectius il·lícits. Aquest canal clandestí, que va operar com una diplomàcia paral·lela, va estar integrat per funcionaris, exfuncionaris i altres subjectes, que no tenien cap vinculació amb la funció diplomàtica, però que estaven estretament lligats al centre del poder d'on emanen les decisions més transcendentals de la política argentina". El fiscal va llançar la seva acusació contra el diputat Andrés Larroque, i un dirigent kirchnerista d'inocultable simpatia pel règim iranià Luis D'Elía, entre altres.

 

La presentació judicial de Nisman, un fiscal de fluids llaços amb els serveis d'intel·ligència dels EUA i Israel, va provocar tanta perplexitat com interrogants. Durant la seva presidència, Néstor Kirchner va portar les acusacions contra l'Iran davant les Nacions Unides amb la col·laboració del fiscal. Nisman va veure sempre molt malament el fallit memoràndum firmat amb l'Iran per fixar un mecanisme d'investigacions a Teheran als presumptes responsables iranians de l'atemptat contra la mutual jueva.

 

“La jugada de denunciar la presidenta, al canceller i una sèrie de funcionaris va sorprendre en gran manera. Al ser estiu,  però sobretot per l'impacte internacional, després de la massacre en el setmanari satíric 'Charlie Hebdo' i el supermercat 'kosher' de París”, va assenyalar el diari 'Clarín' al seu portal.

Notícies relacionades

La UE i els EUA avancen cap a un «principi d’acord» després d’una trucada entre Trump i Von der Leyen

El 82% dels espanyols creu que Israel està cometent un genocidi a Gaza

 

Familiars de la víctimes de l'atemptat a l'AMIA van desestimar la denúncia de Nisman. Diana Malamud, de Memòria Activa, va dir que el fiscal ha fet tasques "d'espionatge intern" que no han aclarit res sobre els autors de l'atemptat. "Nosaltres ho hem anat denunciant sistemàticament. Hem demanat que el facin fora, ell no representa les víctimes ni els familiars, i ha fet la seva pròpia carrera; d'aclariment res, estem com el primer dia", va dir Malamud.