EUA reconeix que l'embargament ha estat un fracàs

Amb una trucada de 45 minuts, el primer contacte directe entre els caps d'Estat de dos països que han estat enemics íntims des de fa mig segle, n'hi ha hagut prou per tancar els últims detalls de la nova etapa que s'obre en les relacions entre els Estats Units i Cuba. Barack Obama i Raúl Castro van parlar ahir per telèfon per rubricar mesos de negociacions secretes que conduiran al restabliment ple de les relacions diplomàtiques i la reobertura de les seves respectives ambaixades. Aquest temps nou comença amb un important reconeixement des de Washington: l'embargament ha estat un fracàs.

"És clar que dècades d'aïllament de Cuba han fracassat a l'hora d'aconseguir el nostre objectiu de promoure l'emergència d'una Cuba estable, democràtica i pròspera", ha dit la Casa Blanca en un comunicat, on reconeix que malgrat "les millors intencions" de la seva política no ha aconseguit que Cuba deixi d'estar  governada pels germans Castro i el Partit Comunista. "No podem seguir fent el mateix i esperar un resultat diferent. No serveix als interessos d'Amèrica ni del poble cubà empènyer Cuba cap al col·lapse".

Aquestes paraules són especialment significatives si es té en compte que Washington ha seguit usant maniobres encobertes gairebé fins a l'últim moment per forçar un canvi de règim a l'illa. En els últims mesos l'agència Associated Press ha revelat que l'Agència nord-americana per al Desenvolupament (USAID) va enviar cooperants llatinoamericans a l'illa per mirar de fomentar la dissensió entre els joves i va posar en marxa una xarxa social a Cuba (Zunzuneo) amb l'esperança que servís com a plataforma per provocar un aixecament contra el règim.

Però no ha funcionat, com tampoc ho van fer al seu dia els sabotatges, la invasió de l'illa o els intents d'assassinat de Fidel Castro. Davant aquesta realitat han anat creixent als EUA les veus que reclamaven un gir radical en la política amb Cuba. Fa només dos mesos per exemple, el 'New York Times' demanava en un editorial el final de l'"embargament sense sentit". I totes elles han trobat un aliat en la figura del president Barack Obama, que a l'arribar al poder es va oferir a replantejar les relacions, una promesa que es va anar eternitzant pels càlculs polítics interns. "El president va entendre que el moment era adequat per perseguir un nou plantejament, tant pels canvis incipients a Cuba com pels problemes que estava causant a la nostra política regional".

Les negociacions secretes al màxim nivell van començar el juny del 2013 al Canadà, segons han explicat fonts de la seva Administració. Des d'aleshores les reunions s'han succeït en "multitud de països", especialment al Canadà, un país que actuat tradicionalment de pont entre Washington i l'Havana. Aquestes mateixes fonts han destacat el paper desenvolupat pel Vaticà, l'únic Estat que va participar en les converses.  A principis d'aquest estiu, el Papa va enviar una carta personal a Obama i Castro instant-los a conversar i a alliberar els presos de cada bàndol, i fa unes setmanes va albergar l'última reunió entre les dues delegacions.

Notícies relacionades

Austràlia vincula els terroristes de Sydney a Estat Islàmic

La UE allarga la vida de determinats cotxes de combustió més enllà del 2035

Entre les moltes mesures adoptades cap a la normalització, com relaxar les restriccions per viatjar a l'illa, augmentar les remeses que poden enviar-se des dels EUA o autoritzar els contactes entre institucions bancàries, Obama ha demanat als seus funcionaris que iniciïn el procés per treure Cuba de la llista d'Estats que promouen el terrorisme, de la qual forma part des del 1982.