La generació del 48

El 29 de novembre del 1947, l'ONU va aprovar el Pla de Partició de Palestina per crear dos estats, un de jueu i un altre àrab, en aquest territori sota mandat britànic. Al primer se li va assignar el 56% de la terra i al segon el 44%. La població jueva a Palestina representava el 33% -el 1880, el 5,3%, però havia crescut per les onades d'immigració- i la no jueva, el 67%. Després d'aprovar-se el pla, va esclatar el conflicte entre les dues comunitats. Llavors va començar l'èxode dels palestins. Historiadors israelians calculen que entre el desembre del 1947 i l'abril del 1948, uns 325.000 palestins van ser expulsats de les seves cases i terres i es van cometre massacres com la de Deir Iassín, on 120 palestins, la majoria gent gran, dones i nens, van ser assassinats.

Notícies relacionades

Els EUA rastrejaran les xarxes dels estudiants que vulguin entrar al país

Els EUA augmenten el personal d’avions de guerra a Morón

El 14 de maig, quan va expirar el mandat britànic, David ben Gurion, fundador de l'Estat d'Israel, va proclamar la creació del nou país. El 15 de maig, una coalició de nacions àrabs va atacar Israel i va esclatar la guerra arabo-israeliana. Quan va acabar, Israel controlava el 80% del territori del mandat britànic i uns 720.000 palestins havien fugit o havien estat expulsats. Per als palestins, el naixement d'Israel va ser la catàstrofe, la despossessió, el malson del qual no han despertat encara, 65 anys després.

Per als jueus, la materialització d'un somni, tornar a la terra dels seus ancestres per convenciment, o la salvació de persecucions i el refugi després de l'Holocaust de la segona guerra mundial.