Islàndia rebutja l'austeritat i es decanta pel centredreta

Els sondejos preelectorals donaven el triomf al centredreta en les eleccions legislatives celebrades a Islàndia, de manera que recuperaria el poder després d'un breu parèntesi de quatre anys, prenent-lo al primer Govern d'esquerres des de la independència d'aquest país, el 1944.

El granvencedorha estat el conservadorPartit de la Independència, que obtindria el 27,9% dels vots. Juntament amb el seu aliat tradicional, elPartit Progressista (centrista), que obtindria un 24%, governaran Islàndia com ja van fer per última vegada entre el 1995 i el 2007, en l'etapa ultraliberal que va conduir el país nòrdic alcol·lapse econòmic de l'octubre del 2008.

Les enquestes han confirmat la debacle anunciada de l'Aliança Socialdemòcrata (14,6%) i dels seus aliats delMoviment d'Esquerra Verda(10%), que han perdut la meitat de suports aconseguits en els comicis del 2009. La sorpresa la donarien el centristaFutur Brillant (6,6%) i elPartit Pirata (6,1%), que superarien la barrera mínima del 5% i entrarien per primera vegada a l'Althing, el Parlament més antic del món, fundat l'any 930.

RETALLADES SOCIALS

Segons els analistes, elselectorshan castigat la durapolítica d'ajustos imposada pelFons Monetari Internacional (FMI) a Islàndia per rescatar el país, que ha comportatretallades socials considerables. Així mateix, han penalitzat un Govern que no ha resolt el problema de l'altdeute hipotecari de les llars. I que ara tampoc podrà segellar com desitjava l'ingrés d'Islàndia a laUnió Europea, al qual s'oposen fermament les forces vencedores.

Notícies relacionades

Els EUA rastrejaran les xarxes dels estudiants que vulguin entrar al país

Els EUA augmenten el personal d’avions de guerra a Morón

La coalició de la primera ministra socialdemòcrata,Jóhanna Sigurdardóttir,tampoc va tirar endavant cap de les seves promeses principals, com la reforma del sistema de quotes de pesca o una iniciativa popular de reformar la Constitució. No obstant, sí que va aconseguir estabilitzar les finances, amb un lleuger creixement econòmic i reduint l'atur i la inflació, cosa que no ha estat suficient per a la majoria de ciutadans.

"Honestament, estic perdent l'esperança", va afirmar aquest dissabte Katrin Johannsdottir, mentre esperava per votar en un col·legi dels afores de Reykjavík. "Fa cinc anys que m'estic estrenyent el cinturó, i encara espero", deia aquesta mare de dos nens, que té un deute hipotecari que no ha parat d'augmentar.