L'AFICIÓ DE L'EXMANDATARI DELS EUA

Bush té una vena artística

La mestra de pintura de l'expresident afirma que «passarà als llibres d'història com un gran artista»

El pintor 8 Bush i un quadro d’un gos, el seu objecte artístic preferit.

El pintor 8 Bush i un quadro d’un gos, el seu objecte artístic preferit. / ARXIU

2
Es llegeix en minuts
IDOYA NOAIN
NOVA YORK

George W. Bush li ha agafat gust a la pintura. I encara que el seu talent amb el pinzell genera opinions divergents, alguns crítics troben mèrit a la seva obra. Hi ha qui fins i tot compara el seu estil al de Karen Kilimnick, amb obra al MoMA i el Whitney. No està malament.

La vena artística del predecessor de Barack Obama es va descobrir el mes passat. Primer, quan va morir Barney, un dels seus terrier escocesos; va penjar a la seva pàgina de Facebook un àlbum que incloïa un quadro del gos firmat per 43 (el número que ell ocupa en el comptador presidencial).

Dies després, algú que utilitza l'àlies Guccifer i que havia piratejat el correu electrònic de fins a sis membres i amics de la família Bush (cosa que investiga el servei secret) va facilitar a la web The Smoking Gun diversos missatges. I no només va revelar que alguns Bush es van avançar planificant un potencial funeral per al patriarca (ingressat al desembre en un hospital però recuperat), sinó que va donar imatges de diversos quadros pintats per 43.

Hi havia dos autoretrats al bany (un a la dutxa amb el tors vist d'esquena i la seva cara reflectida en un mirall i un altre d'unes cames en una banyera). També una foto on se'l veia pintant una església a Maine. I es va aixecar el secret sobre una de les tasques en què l'expresident inverteix el seu temps des que va deixar la Casa Blanca el 2009.

Una de les seves admiradores és la seva mestra, Bonnie Flood, que du-

rant un mes a Florida i amb fins a sis hores de classe al dia va ensenyar a pintar a Bush i a una cunyada. En declaracions a Fox, ha assegurat que l'artífex de la guerra de l'Iraq «passarà als llibres d'història com un gran artista». I també explica que va arribar a les seves classes amb una obsessió amb les pintures canines («n'havia pintat més de 50»), però va obrir el seu horitzó i va començar a atrevir-se amb paisatges. «Va aprendre ràpid. Hi posa el cor», ha dit.

Mitjans com The New York Times i The Washington Post van demanar als seus crítics que opinessin sobre l'art de 43, que segueix passos que ja abans van fer mandataris com Dwight Eisenhower i Winston Churchill.

Al rotatiu de la capital, Philip Kennicott va opinar que jutjar quadros que no estaven destinats a consum públic és «com jutjar un pianista mentre assaja», però també va dir que «aquests quadros es poden veure com un intent del president, com a ciutadà privat, de prendre's mesures a si mateix durant la complicada transició de tornada a la vida corrent». Al Times, Roberta Smith va parlar de «formes fe-

Notícies relacionades

tes amb compte però de forma estranya, i això és la font del seu atractiu», i va elucubrar: «Potser intenta netejar-se en una forma més me-tafòrica, buscant alguna redemp-

ció de les seves decisions menys afortunades com a president».