El Govern anuncia una «transformació profunda» en la DGAIA i es personarà com a acusació en el judici a la xarxa de pederàstia

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat aquest dimarts que el Govern es personarà com a acusació particular en el judici al capitost de la xarxa de pederàstia que va violar i va prostituir la menor de 12 anys que estava sota guarda de la DGAIA. A més, ha avançat que ha ordenat una «transformació profunda» de la DGAIA, que inclourà un pla de mesures per millorar la protecció de la infància i ha demanat una auditoria sobre els comptes de l’organisme. «Anirem fins al final», ha assegurat la consellera.

«La DGAIA necessita una transformació profunda, i això és evident des de fa anys», ha remarcat Martínez Bravo, abans d’apuntar que el seu departament ha sigut «el primer a impulsar canvis en el lideratge de la DGAIA per obrir una nova etapa i iniciar una revisió» del funcionament de l’organisme. Al·ludia a la renovació de la cúpula de la DGAIA: el Govern va destituir el març passat, sis mesos després dels seus nomenaments, la directora general, Isabel Carrasco, i el seu subdirector, Joan Mayoral. La primera substituïa Ester Cabanes, que va estar sis anys en el càrrec (de maig al 2021 a l’agost del 2024), sobrevivint quatre consellers. El nou director de l’ens és Josep Muñoz Luque, que té l’encàrrec de reorganitzar la DGAIA.

La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolèscència (DGAIA) gestiona uns 20.000 menors en situació de risc a Catalunya, dels quals 8.867, segons xifres del mes d’abril passat, tenen alguna mesura de protecció tal com la tutela o la guarda. D’aquests, 5.249, un 59,2%, viuen en algun dels diversos tipus de residència que ofereix l’Administració. El gruixut (2.086 menors, que són un 39,7%) ho fan concretament en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). És aquest un sistema externalitzat, en què fundacions i entitats privades són les que gestionen els centres a través d’un concert amb l’Administració. Els Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) són el braç executor de la DGAIA en els municipis i són els que gestionen i controlen els expedients dels menors, treballant coordinadament amb els centres.

El cas de la nena de 12 anys que estava sota la guarda de la DGAIA quan va ser violada i prostituïda pel ‘Pelicot català’, un electricista de 45 anys que organitzava les cites des d’un pis de Ciutat Vella, ha exposat les deficiències del sistema i ha agreujat la crisi en la DGAIA, que haurà de donar explicacions sobre la seva gestió d’aquest cas concret i del conjunt dels menors que té la seva responsabilitat.

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha ordenat obrir un expedient informatiu per revisar les actuacions realitzades per la DGAIA en el cas d’aquesta nena, la tutela de la qual la tenien els pares però estava sota guarda de la DGAIA. L’objectiu de l’expedient, apunten des de la conselleria, és revisar en profunditat la cronologia dels fets, identificar possibles carències o àmbits de millora i reforçar els mecanismes de protecció dels nens i nenes que són víctimes de violència sexual. Martínez Bravo ha sol·licitat ja comparèixer al Parlament per presentar les conclusions d’aquest expedient i donar compte de les actuacions que s’han dut a terme arran del cas.

Entre les coses a explicar hi ha el lapse de temps, un any i mig, que els professionals que treballaven amb la menor van tardar a detectar el que estava passant. La nena va patir abusos per part del ‘Pelicot català’ i va ser prostituïda per aquest entre el maig del 2020 i l’octubre del 2021. Sí que és cert que a finals d’aquell any van ser els educadors del centre els que van percebre que alguna cosa no anava bé i, després d’establir un diàleg amb ella, van descobrir al mòbil converses, fotos i vídeos que evidenciaven els abusos i es va procedir a denunciar el cas davant dels Mossos d’Esquadra.

Un altre assumpte que haurà d’explicar la DGAIA és per què el 2023, quan la menor tenia 15 anys, se la va autoritzar a abandonar el centre i anar-se’n a viure amb el seu nòvio, un jove de 25 anys, una decisió que segons un educador social del centre de l’Hospitalet que atenia la nena va prendre l’EAIA d’aquest municipi i que tots els experts consultats consideren com amenys qüestionable. «Si és veritat que aquesta nena tenia un nòvio de 25 anys i la deixaven anar-se’n amb ell, jo seria el primer sorprès. Fa molts anys que treballem i mai la DGAIA ens va donar permís perquè una nena de 15 anys se n’anés a viure amb un home de 25. Al revés: quan tenim una pernocta amb un familiar, l’hem de notificar a la Generalitat», explica Jordi Royo, director clínic d’Amalgama 7, entitat que des de fa 25 anys té un concert amb la DGAIA.

Notícies relacionades

La família d'un exalumne de Jesuïtes Casp ja mort denuncia després de veure 'La Fugida' que va patir abusos de Francesc Peris

L’Empordà es prepara per rebre una nova espècie d’au en perill d’extinció

Aquest succés es produeix en un moment de canvi en la DGAIA, després que

També la Sindicatura de Greuges ha obert una investigació d’ofici i ha sol·licitat informació a Drets Socials. Esther Giménez-Salinas ha mostrat la seva preocupació per aquest cas. Un informe d’aquest organisme ja advertia el 2023 de carències estructurals del sistema de protecció a la infància i alertava que el risc d’explotació sexual és més elevat entre les adolescents que resideixen als centres del sistema de protecció i, per aquest motiu, demanava a la DGAIA que adoptés mesures específiques per evitar que les nenes patissin aquest tipus d’abús. Ara la Sindicatura considera «inajornable abordar els greus dèficits del sistema de protecció que aquest cas ha posat de manifest».