Dònuts i al gimnàs

Des de ja fa uns quants mesos, el president Barack Obama ha passat més temps a la carretera que a la Casa Blanca. L'Air Force One ha estat el seu mitjà de transport, i també casa seva i la seva oficina durant aquesta campanya eterna que avui s'acaba. I tot i que Obama és la peça central d'aquesta imponent maquinària electoral que han tornat a dirigir David Plouffe i David Axelrod, de vegades se sent com una figura decorativa en l'engranatge. Com els va dir diumenge als seus seguidors a Virginia: «Sóc una mena d'accessori en la campanya». Això sí, un accessori professional, perquè des que es va presentar al Senat d'Ilinois el 1996, la seva vida ha estat una campanya permanent.

En alguns moments, les seves llargues absències han posat el seu matrimoni contra les cordes. Michelle odiava les campanyes, tot i que aquest cop tots dos saben que aquesta serà l'última. Guanyi o perdi, Obama penjarà les botes, almenys com a candidat. I en aquest últim viatge no coincideixen gaire a la carretera. Solen tenir agendes separades i es troben puntualment, encara que Obama assegura que cada nit truca a la seva dona i a les seves filles.

Fer 'una cosa diferent'

«Michelle i les nenes estaran encantades si els dic, 'sabeu què, vull fer una cosa diferent'», va explicar Obama l'any passat en una entrevista, donant a entendre que no serà cap drama si perd la reelecció.

En aquesta campanya, el president ha arribat a visitar fins a vuit estats en només dos dies, i tot just té temps de fer mantenir una cosa semblant a una rutina. Amb tot, com explicava ahir The New York Times, intenta no perdre la forma anant al gimnàs als matins als hotels on fa parada. A més a més, rarament utilitza la corbata i menja quan pot, tot i que sense els rigors d'una altra rodamón com Hillary Clinton, que insisteix a menjar sa passi el que passi. Quan s'atura en un comerç o un restaurant, s'emporta el dònut o el tros de pizza i se'l menja a l'avió, acompanyat moltes vegades d'un te.

Obama és un home extraordinàriament flegmàtic, capaç de riure's de les seves pròpies misèries però també un competidor nat, amb un ego gens menyspreable i una ambició sense límits. I ho ha demostrat en aquesta campanya, en què la molta o poca puresa que va exhibir el 2008 s'ha evaporat.

Després de la «migdiada» del primer debat amb Mitt Romney, que al final li podria costar la reelecció, ha lluitat com el més pervers dels polítics, castigant Romney a costa de la Gallina Caponata o de la seva «Romnesia», paraula que va encunyar per mofar-se dels seus continus canvis de posició. «Sé que ara semblo una mica més vell, però encara tinc moltes ganes de lluitar», va dir diumenge.

Notícies relacionades

Els EUA aturen l’enviament de míssils a Ucraïna

El dalai-lama diu que no serà l’últim i nega la veu a la Xina en la successió

Sense multituds

Els seus mítings no han estat els de fa quatre anys. Ni tan sols en aquesta recta final s'han vist multituds com aquelles en què reunia de 50.000 persones en amunt. Ha eludit les preguntes incòmodes i els auditoris esquius. Els seus millors moments han estat aquells com la seva visita a la cafeteria dels empleats de l'hotel Bellagio a Las Vegas. «Per ell, aquesta és la gent per qui està lluitant», ha dit Plouffe. «Li encanten aquestes coses. Aquell va ser un moment únic».