«La festa s'ha acabat»

«Som 60.000 persones. Aquest és el soroll fantàstic d'un poble que s'ha aixecat i a qui ningú es resisteix. La revolució ciutadana ha començat».Potser no eren les 60.000 persones que va dir el candidat del Front d'Esquerra, Jean-Luc Mélen-

chon, però sí que era moltíssima gent i molt entusiasta la que dijous a la nit abarrotava el palau d'Exposicions de París. Era l'últim gran míting de l'aspirant que s'ha revelat com la sensació de la campanya i que aspira a convertir-se en el tercer home de les eleccions, en una disputada lluita pel lloc amb la ultradretana Marine Le Pen, amb qui es reparteix a parts iguals el vot del descontentament i la ràbia: el 30% dels sufragis.

A Europa ja no hi ha mítings com els de Mélenchon. És impossible trobar un polític que desperti tant de fervor i passió entre multituds com ho fa el líder del Front d'Esquerra, que s'ha erigit en ídol de les classes populars. Obrers, aturats, vells comunistes de tota la vida i joves antisistema, estudiants i sindicalistes han estat seduïts per una retòrica revolucionària, que fa una crida a la revolta i a la insubmissió.

Mélenchon beu en les aigües del descontentament social en un país espantat i desconfiat d'un futur en què només veu retallades i austeritat. Els rics, els mercats i les finances són el blanc preferit d'aquest brillant orador amb aires de tribú que va passar 30 anys de la seva vida a les files del Partit Socialista francès -va ser ministre i senador- i que ara adorna les seves crides a les barricades amb cites de Maquiavel i Victor Hugo a la vegada que promet apujar fins al 20% el salari mínim i establir en 360.000 el màxim d'ingressos anuals.

«Resistència, resistència»

Notícies relacionades

Mor Pepe Mujica, expresident de l’Uruguai i símbol de l’esquerra

La UE imposarà sancions a Rússia si no hi ha avenços cap a una treva

«Als poderosos els dic que la festa s'ha acabat», va afirmar dijous per a deliri dels que l'escoltaven, que molt sovint van interrompre el seu discurs -de més d'una hora- al crit de «resistència, resistència», convertit en l'eslògan d'aquesta campanya. «¿Què hem de fer contra la brutal agressió contra el poble de Grècia, Portugal i Espanya, que cauen sota el jou de les finances internacionals? ¿Capitular o resistir? Hem de resistir. Tornar els cops. Les finances no tenen una altra esperança que la por que inspiren». Marea de banderes vermelles en moviment, punys alçats i un clam ensordidor, d'aquells que es nota que surten de ben endins, va ser la resposta.

Mélenchon ha estat una de les grans sorpreses d'aquesta campanya. Ningú el va veure venir quan al gener els sondejos li donaven el 6% dels vots i menys abans, quan va aconseguir imposar-se com a candidat del Front d'Esquerra al Partit Comunista Francès (PCF), integrat en la coalició. La seva ascensió estel·lar ha deixat gairebé sense espai altres opcions d'extrema esquerra, com el trotskista Philippe Poutou i la marxista Nathalie Artaud, però també l'ecologista Eva Joly. Les urnes donaran el seu veredicte però difícilment li arrabassaran el títol de vencedor moral.