El poble tomba al final Mubàrak

Egipte ha fet història. Milions de ciutadans van veure convertir-se en realitat un somni que mai abans havien imaginat ni de lluny que es pogués complir. Després de 18 dies de lluita al carrer, tensos i alguns de sagnants, els egipcis han forçat la caiguda del president, Hosni Mubàrak, l'home que durant tres dècades ha estat al capdavant d'un règim autoritari que no ha fet més que humiliar i ultratjar la dignitat de milions de persones. El país comença ara una nova etapa plena d'esperança, però també plena d'enormes dificultats.

Segons la Constitució, la presidència del país, en cas de dimissió del cap de l'Estat, ha de recaure en el president del Parlament. Però són els militars els que han agafat el poder i és l'Exèrcit, amb el ministre de Defensa al capdavant, el general Mohammad Hussein Tantaui, un home pròxim a Mubàrak, el que haurà de donar resposta a les exigències del poble, que demana llibertat i democràcia, termes d'ús poc comú entre l'elit castrense en aquesta part del món.

Quan els resistents de la plaça Tahrir, símbol d'aquesta revolució, es preparaven per continuar la batalla després que Mubàrak anunciés dijous a la nit que no tenia previst dimitir, ahir la situació es va capgirar de manera sorprenent. A mitja tarda va aparèixer a la televisió pública el vicepresident, el general Omar Suleiman, per anunciar en un concís comunicat que Mubàrak tirava la tovallola.

«En aquestes difícils circumstàncies que travessa Egipte -va dir, solemne, Suleiman- el president Hosni Mubàrak ha decidit dimitir del seu càrrec com a president de la República i ha encarregat al Consell Suprem de les Forces Armades (CSFF) l'administració dels assumptes del país». Poc abans, s'havia informat que elraisja havia abandonat el Caire per buscar refugi a Xarm al-Xeikh, al Sinaí.

La situació havia arribat a un punt insostenible. Ja no eren centenars de milers, sinó milions de persones de tot el país les que demanaven a crits la dimissió de Mubàrak. I una revolta en què participen famílies senceres, homes i dones de tota classe, edat i condició, no té marxa enrere, fora que el poder opti per sufocar-la a sang i foc. Però l'Exèrcit, des que va treure al carrer els tancs el 28 de gener a la nit, ja va deixar clar que no pensava fer servir la força contra els manifestants. A més a més, l'economia està a un pas del col·lapse, amb vagues que mantenen a mig gas sectors vitals per a les arques de l'Estat.

SENTIMENT COMPARTIT / La rebel·lió d'Egipte no ha estat ni impulsada ni dirigida per cap partit o moviment. Ha estat un sentiment comú, compartit per la majoria, el motor de les protestes.

Perquè, uns més que altres, tots els egipcis que han participat en les manifestacions s'han sentit víctimes d'un règim corrupte, que ha fet de l'abús de poder i de la violació dels drets humans la seva única arma de subsistència, amb el suport i la complicitat dels països occidentals.

La pilota ara és a les mans del general Tantaui i la cúpula miliar que, hores abans de la caiguda en desgràcia de Mubàrak, va prometre complir les exigències dels manifestants. En un comunicat, l'Exèrcit es va comprometre a «salvaguardar les legítimes demandes del poble i treballar per a una transició pacífica del poder a una societat democràtica i lliure». I això significa aixecar l'estat d'excepció, reformar la Constitució i celebrar eleccions lliures i democràtiques. Tota una declaració d'intencions i un full de ruta d'una transició que no podrà arribar a bon port sense la participació de tots els partits polítics i altres moviments de l'oposició, entre ells els Germans Musulmans, els islamistes moderats que fins ara es considerava la principal força opositora.

«Aquest és el dia de la victòria del poble egipci», va dir un dels seus portaveus. «El principal objectiu de la revolució s'ha complert», va afegir. El premi Nobel de la pau i exdirector de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica Mohammad al-Baradei, que en algun moment es va perfilar com a catalitzador del moviment reformista, va afirmar emocionat: «És el dia més gran de la meva vida».

En aquesta revolta, els líders polítics han mantingut un perfil baix per no robar protagonisme al poble al carrer, de manera especial als joves del país, els autèntics promotors de la revolució. Ha estat la generació de les webs, els blocs, el Facebook i el Twitter, la clau en la caiguda de Mubàrak. Amb les seves denúncies de les tortures, la corrupció i l'abús de poder, els guerrillers online del segle XXI han aconseguit que milions d'egipcis perdessin la por i sortissin al carrer, com van fer els tunisians.

Notícies relacionades

Surt Mubàrak, l'Exèrcit es queda

El refugi del faraó

Els resistents de Tahrir no es van oblidar en el «dia de la victòria» de recordar i honrar de manera especial les més de 300 persones que han mort en aquesta revolta, a les quals ja es coneix com els «màrtirs de Tahrir». Perquè en aquesta revolució, reivindicativa i sobretot pacífica des que va esclatar el 25 de gener passat, els únics que han fet ús de la violència han estat els goril·les del règim, que durant dos dies van intentar crear el caos i van sembrar el terror a la capital i en altres ciutats del país. Van ser partidaris de Mubàrak els que van utilitzar armes de foc per reprimir les protestes.

«Benvingut al nou Egipte», va dir una mare de família entre sanglots a aquest enviat especial poc després de conèixer la dimissió de Mubàrak. Els egipcis se senten avui lliures finalment i, per tot el que s'ha vist aquests dies, no sembla que estiguin disposats que ningú els robi el somni. És el poble el que, sense disparar ni un sol tret, ha tombat Mubàrak.