CRÒNICA DES DE KUMASI

El somni d'un aixovar que porta a l'esclavitud

Portadores ashanti a Kumasi.

Portadores ashanti a Kumasi.

2
Es llegeix en minuts

Em van portar fins a un pobre mirador des d’on es veu en tota la seva dimensió el mercat de Kumasi, el més gran de l’Àfrica Occidental, que abraça bona part de la ciutat dels ashanti, a Ghana. És per perdre’s durant dies. No deixa indiferent a ningú vagar per aquell espai immens, infinit, inundat de paradetes i de rius de persones que recorren, amb penes i treballs, els centenars de car-

rers comercials, intricats i estrets.

És difícil dilucidar qui ven i qui compra, excepte quan els ghanesos apliquen la llei i els venedors s’agrupen en una zona determinada perquè el client pugui comparar millor l’oferta de cada un. En qüestió de minuts passes de les parades dels terrissaires a les dels sastres, dels carnissers als venedors de parament, de les botigues de les tradicionals teles africanes pintades amb els colors vius que representen el caràcter ashanti a la zona de les perruqueries on petites cues de dones esperen per col·locar-se una perruca, en general de melena llisa o de trenes postisses, a l’estil occidental. I enmig d’aquella gernació de persones, crida l’atenció l’antiga via d’un ferrocarril, inutilitzada, que divideix el mercat i sobre la qual reposen diverses dones portadores, ambulants. Les que suporten, de sol a sol, sobre els seus caps, el pes d’unes palanganes o enormes caixes amb mercaderies molt variades, des d’aliments fins a objectes religiosos, entre altres particularitats de les terres africanes.

Notícies relacionades

La vida d’aquestes dones, les mateixes que apareixen a la foto aixecant amb una sorprenent destresa aquells bidons de productes, s’explica en veu baixa, per vergonya. Treballen com si no passés res, però en realitat està passant de tot. Van abandonar les seves cases rurals del nord de Ghana, majoritàriament agrícola, i van emigrar a la ciutat buscant oportunitats de negoci per comprar l’aixovar de núvia, amb què somia qualsevol dona enamorada. L’aclaparadora sequera només té com a alternativa l’èxode rural i la majoria de les noies es van veure obligades a centrar-se en la venda ambulant en carrers i carreteres.

Al nord arriben ressons del gran mercat de Kumasi, al sud del país, i les possibilitats de treballar en el comerç. Joves innocents hi van per treballar i estalviar fins a aconseguir els diners que els permetin comprar el vestit, el tocat, la roba interior, les sabates i els accessoris que lluiran al temple. Una vegada al mercat, es converteixen en mercaderia de les xarxes mafioses que les exploten, les violen i les maltracten i enterren qualsevol expectativa de tornar a casa amb el vestit de núvia a la mà. El que guanyen els dóna per menjar una vegada al dia. Algunes vegades ni això. Passen anys condemnades a les màfies, sobrevivint als amuntegaments, a les malalties endèmiques com la sida o la malària, i tramant l’escapatòria. No totes ho aconsegueixen i es resignen a l’esclavitud, cosa que comparteixen amb els seus avantpassats. No somriuen i en les seves mirades hi ha molt horror. Només obliden el calvari quan teixeixen, a les estones lliures, els dissenys simbòlics que millor representen la cultura ashanti. Per trobar-los, el mercat de Kumasi.