Azadeh Kian-Thiebaut, politicòloga i sociòloga iraniana: «Si el règim no escolta, la protesta es radicalitzarà»

Professora de Ciències Polítiques a la Universitat de París VII i autora de diversos llibres sobre l’Iran, Azadeh Kian-Thiebaut creu que aquest moviment de protesta té dimensions històriques, però descarta un enderrocament del règim.

–¿Estem davant una revolució?

–És molt aviat per pronunciar-se. Per ara els manifestants demanen que siguin respectats els seus drets constitucionals, l’anul·lació de les eleccions fraudulentes i la seva repetició en condicions normals. Recolzen Mussavi, que encara que sigui reformador representa una facció del poder. A través del seu vot, desitgen un canvi econòmic, polític i cultural. Tot això no respon a la definició d’una revolució. Encara que hi ha solidaritat entre la població, encara que les manifestacions són espontànies, estem lluny dels temps revolucionaris del 1978, quan hi havia dos bàndols: el règim del sah i el carrer. Avui hi ha clarament una part del règim contra una altra.

–¿Què representa Mussavi?

–Va ser primer ministre vuit anys. És part integrant d’aquest règim.

–¿El règim tremola?

–És clar. És la primera vegada des de fa 30 anys que veiem un moviment com aquest, amb tanta gent als carrers i desobediència civil. Però tant com per dir que caurà, no. El que demanen els manifestants és reforçar el component democràtic del règim en detriment del seu component teocràtic.

–¿Què preveu per després?

–Si el règim es nega a escoltar, les manifestacions es radicalitzaran. Si el guia suprem, el Consell de Vigilància i el Govern d’Ahmadinejad no respecten les peticions del poble, debilitaran entre tots el règim islàmic. Estem davant de dues possibilitats: la repressió –que ja s’està produint, amb les detencions massives, i que no està resolent la situació– o l’acceptació d’anul·lar les eleccions fraudulentes.

Notícies relacionades

Els EUA rastrejaran les xarxes dels estudiants que vulguin entrar al país

Els EUA augmenten el personal d’avions de guerra a Morón

–¿Hi va haver frau, està confirmat?

–El frau existeix des de sempre a l’Iran. Però 24 milions de vots per a Ahmadinejad és massa. Hi ha diversos senyals. Als altres candidats no els van deixar tenir delegats als col·legis electorals ni durant l’escrutini. El president sortint va usar els mitjans de l’Estat en detriment dels seus rivals. Ni Mussavi ni Karrubi van ser elegits a les seves pròpies províncies, on són molt populars. Els va guanyar Ahmadinejad. Això és ridícul. A més, la participació va superar en un 25% la del 2005. Són els que s’havien abstingut en les últimes convocatòries i que aquesta vegada es van mobilitzar contra Ahmadinejad. Ell és responsable de les sancions internacionals, de l’aïllament, d’una inflació del 30%, de la pèrdua de poder adquisitiu... Tothom està descontent amb ell, tant la burgesia com les classes més modestes. A més a més, hi havia tres candidats més, dos d’ells molt populars (Mussavi i Karrubi). És impossible que Ahmadinejad tingui el 63%. I abans que es tanquessin els col·legis, l’agència de premsa Fars (pròxima a Ahmadinejad) ja anunciava la seva victòria.