Groenlàndia vota un estatut que permet trencar amb Dinamarca

Els habitants de Groenlàndia van anar ahir a les urnes per pronunciar-se en referèndum sobre una autonomia ampliada que obre la via a la independència total de l'illa, després de gairebé tres segles d'hegemonia danesa. Segons tots els pronòstics, els 39.000 electors es disposaven a atorgar un suport massiu al projecte presentat pel Govern autònom groenlandès després de llargues negociacions amb Dinamarca.

Aquest projecte, resultat dels treballs d'una comissió mixta entre Copenhaguen i Nuuk (la capital groenlandesa), confereix per primera vegada el dret d'autodeterminació a Groenlàndia i reconeix l'inupik (la llengua dels inuits) com a únic idioma oficial.

El text també atorga a Groenlàndia el dret a disposar dels seus propis recursos minerals, i noves competències en matèries com per exemple la justícia, la policia i l'administració penitenciària, estrangeria, control de fronteres i transport aeri, així com algunes atribucions en l'àmbit de la política exterior.

Groenlàndia ja disposava d'un estatut d'autonomia des del 1979. Encara que el referèndum d'ahir era de caràcter consultiu i el nou estatut haurà de ser aprovat pels parlaments de Nuuk i Copenhaguen, hi ha un acord implícit de totes les forces polítiques del país per respectar el resultat de la consulta popular, que ningú dubta que serà afirmatiu. L'últim sondeig, publicat dilluns passat, atorgava alsíun 61% dels vots, davant un 15% per alnoi un 19% d'indecisos.

RECURSOS MINERALS

Només sis àrees seguiran sota control danès: Constitució, nacionalitat, Tribunal Suprem, defensa i seguretat, política monetària i política exterior, tot i que les autoritats groenlandeses hauran de ser tingudes en compte en qüestions internacionals que afectin el seu territori.

L'illa compta amb un total de 57.000 habitants (50.000 inuits i 7.000 danesos procedents de la metròpolis). Entre els seus recursos minerals hi ha petroli, gas, or, diamants, urani, zinc i plom.

VEUS DISCORDANTS

Notícies relacionades

El retorn a la cancelleria d’Alemanya de la dreta no ‘merkeliana’

El centre del món

Tots els partits polítics, a excepció del minoritari Els Demòcrates, van demanar el vot favorable al nou estatut. Les escasses veus discordants carreguen contra les aspiracions independentistes de la majoria dels dirigents polítics. "Groenlàndia no serà mai un Estat independent", va afirmar Finn Lynge, cosa que va provocar una onada d'indignació en el partit al poder, Siumut (socialdemòcrata), del qual és membre. "Només som 50.000 o 60.000 i vivim en condicions geogràfiques i climàtiques extremes. Amb una població tan escassa, és impossible disposar dels recursos humans necessaris per fer de Groenlàndia un Estat modern i independent", va argumentar Lynge.

Aquesta opinió sembla minoritària. La gran majoria dels dirigents polítics i els mitjans de comunicació social van demanar als electors que "aprofitin aquesta oportunitat". Lars-Emil Johansen, un dels diputats inuits al Parlament de Copenhaguen, advoca per la independència el 2021, any del 300è aniversari de l'inici de la colonització de Groenlàndia.