Article de Pere Vilanova: 'Vincles danyats'

És un lloc comú: si l'elecció del president dels Estats Units posa en joc els destins del món sencer, hauríem de poder votar tots els habitants del planeta, i per tant, els europeus. En realitat, després de vuit anys d'Administració deBush,el debat és un altre, però també ens afecta a tots: es pot donar per tancat un cicle de vuit anys de política exterior nord-americana. En això el consens és aclaparador (dins i fora dels Estats Units). El dubte que ens queda és fins a quin punt això es limita a vuit anys de crisi, o inclou un esforç de recomposició i de renovació substancial en les relacions Europa-Estats Units. Hi ha qui considera que aquestes relacions, malferides, no tornaran a ser el que van ser contra la Unió Soviètica. Des del final de la segona guerra mundial, que ja va establir les bases d'una estreta relació entre els dos costats de l'Atlàntic, hi ha una constant que ha estat determinant en la política internacional: el vincle transatlàntic. Certament, després del 1945, va ser sobretot la guerra freda la que va donar tota la seva dimensió a aquesta relació, i el paradigma que la va encarnar es deia Aliança Atlàntica. Que la caiguda del mur de Berlín el 1989 va produir desconcert estratègic en aquesta aliança, és un fet que ningú discuteix. I no obstant l'OTAN va navegar els anys 90 mantenint un gran consens, incloent-hi les intervencions a Bòsnia i Hercegovina i a Kosovo. Més encara, el 1997, l'OTAN, a més d'avançar en el seu creixement, va establir les bases d'una associació estratègica OTAN-Rússia que va ser un dels èxits diplomàtics de la dècada.

Tot això ha quedat severament malmès els últims vuit anys, i es poden buscar tots els arguments que es vulguin, però les hemeroteques són tenaces. Qui va fer un canvi de 180° en la gestió d'aquest vincle va ser l'Administració deBush.Qui va menysprear inicialment (fins al 2003) l'oferta de solidaritat i ajuda a l'Afganistan, va serRumsfeld,no els europeus de l'OTAN. Qui ha gestionat de manera constructiva la crisi georgiana, són els europeus de l'OTAN, no aquesta terminal Administració deBush.Sovint desunits, de vegades dispersos, els europeus han estat més lleials al pacte transatlàntic que Washington. S'haurà de fer un esforç de recomposició del vincle, és cert, però el pròxim president dels EUA haurà de fer el primer pas, i no serà un pas curt.