Una àvia dels EUA envia nines antiestrès a militars a l'estranger

"Quan el teu dia és estressant / i vols cridar i bramar / aquí tens la petita nina Recoi / sense la qual ja no pots viure / agafa-la amb fermesa entre les cames / i troba un lloc per donar-li cops. / Mentre li dónes cops / crida: "Recoi, recoi, recoi".Aquest és el poema que acompanya la nina Little Dang-it Doll (la petita nina Recoi seria una traducció aproximada, ja quedang-ités una manera educada de maleir, de blasfemar, en anglès quan alguna cosa va malament), un invent d'una àvia de Carolina del Sud que al llarg de quatre anys ha enviat 17.000 d'aquestes joguines antiestrès a les tropes nord- americanes a l'estranger, incloent- hi les de l'Iraq i l'Afganistan.

Joguina preferida

El primer a rebre la nina va ser Thomas Hagmaier, un membre de les forces aèries destinat a Itàlia al qual la seva àvia, Carol Davis, va enviar la joguina com una broma."Pensava que s'enfadaria i em diria que per què li enviava una nina",va explicar Carol a l'agència Associated Press. Però va ser ben bé al contrari: al nét de Carol no només li va agradar la nina sinó que n'hi va demanar més per als seus companys. La resta, com se sol dir, ja és història, i ha convertit la nina Dang-it en una de les joguines preferides dels soldats nord-americans destinats al Pròxim Orient, Europa i l'Àsia.

La nina està dissenyada per donar-li cops, mutilar-la i destrossar- la en atacs d'estrès. Aquesta és la seva funció, no servir de decoració, explica Carol. Per poder confeccionar-la i distribuir-la, Carol ha format juntament amb altres dones, mares i àvies de militars una organització sense ànim de lucre, Operació de Nines per Alleujar l'Estrès dels Militars. Les joguines no estan a la venda, només es distribueixen (gratis) entre militars destinats a l'estranger, i Carol i el seu grup accepten tota mena d'ajuda, des de material per confeccionar la joguina fins a ofertes per enviar-les, que és sens dubte la part que resulta més cara de la iniciativa.

El procés de construcció és artesanal. De tant en tant, cònjuges, pares i avis de militars es reuneixen amb amics i voluntaris al garatge de la casa de Carol i formen una mena de cadena de producció per confeccionar una remesa de nines. Cada peça és diferent, perquè el seu toc final (el color de la roba que porta, per exemple) depèn dels materials que hagin pogut aplegar aquell dia i del toc personal de qui n'hagi fet els acabats. Cada nina, per tant, té la sevapersonalitati no n'hi ha dues d'iguals."Em fan riure. Vaig donar una nina a cada membre de la meva unitat",va explicar per correu electrònic a l'agència Associated Press el sergent James Borchardt, que afegeix que quan viu situacions de tensió al centre d'operacions subjecta la nina entre les cames i li dóna cops.

La iniciativa de Carol no és un cas únic. El Pentàgon i la Guàrdia Nacional tenen diferents maneres de fer arribar als soldats regals i records des dels Estats Units, des de paquets que inclouen targetes de prepagament telefòniques, protectors solars i petits detalls fins a targetes de regal de descompte en botigues que treballen amb els militars. Però també hi ha iniciatives privades com la de les nines Recoi de Carol, que en molts casos s'enquadren dins d'un programa del Departament de Defensa batejat com a Amèrica Recolza les seves Tropes.

'Cookies'

Notícies relacionades

Trump bombardeja l’Iran i fa entrar els EUA en la guerra d’Israel

Des del cel de l’Iran

Un altre cas tan peculiar com el de Carol és el de Jeanette Cram, que curiosament també resideix a Carolina del Sud, un estat amb una forta presència militar. El que Jeannette envia als soldats sóncookies, unes galetes que són molt populars als Estats Units. Cram va començar en aquest projecte a la cuina de casa seva durant la guerra del golf el 1990 i, des d'aleshores, s'ha creat una espècie de xarxa nacional firmada per amics, famílies de militars, escoles i empreses que contribueixen al finançament. L'enviament de cada capsa decookiescosta al voltant de nou dòlars, i la producció de Jeanette s'estima en unes 100 capses mensuals.

Aquesta mena d'iniciatives són incentivades pel Departament de Defensa nord-americà, no només per l'efecte que tenen en els soldats destinats a l'estranger (lescookiesde Jeanette, per exemple, tenen una gran reputació) sinó perquè són una manera d'implicar la població civil en l'esforç militar del país. Sobretot, en un temps en què la guerra és tan impopular. I és que criticar Carol o Jeanette resulta molt difícil.