crònica des de Mèxic // TONI Cano
De veus 'chingonas' i ratpenats sagrats
Encara que la paraulamaretambé admet tota mena de derivats, el vocable més usat a Mèxic éschingar. Ara, a més, està de moda fora de l'àmbit familiar o tavernari. Fins i tot s'ha convertit en bandera davant la parla delsfresas, opijos, que han adoptat com a qualificatiu els numeralsmilicero: "Es un chico mil. Estuvo mil. Cero sexo".
Un correu electrònic demana aquests dies revisar i contrastar orígens, etimologies, mestissatges. Perquè, a aquest costat de l'oceà, la història d'aquest país es resumeix així: "Fa unchingod'anys, els indis érem benchingones, però van arribar unchingod'espanyols i ens van posar unachingai des d'aleshores a tots ens va portar lachingada". Més enllà de les nou accepcions que recull el diccionari de la Real Academia Española, el terme aquí té múltiples significats i serveix per a tot. Així, pot denotar frau:me chingaron; ignorància:sepa la chingada; amenaça:te voy a chingar; prepotència:soy el más chingón; distància llunyana:hasta la chingada; o menyspreu:vales para pura chingada.
Però també indica gelosia:¿Con quién chingados estabas?. Inconformitat: ¡Són chingaderas.Ya ni la chingan!. Exigència:¡Vete a la chingada de aquí!Qualificatiu:chingaquedito. Hostilitat:¿Y tú quién chingados eres?. Frustració:¡Ah, qué bien chingas!. Incertesa:¿Y no nos irán a chingar?. I després, certesa:Ya nos chingaron.
Denota advertència:Síguele y te va a cargar la chingada; incompetència:No sé qué chingados hacer; enuig:Que vaya y rechingue a su madre; compassió:Qué fea chinga le arrimaron; avorriment:Pues, ah, que la chingada; o xafarderia:¿Supiste a quién se chingaron ayer?.
La parauleta pot denotar triomfalisme:Ya chingué; o derrotisme:Me
chingué ; admiració:¡Ta, chingón!; incredulitat:¡Ah! Chinga, chinga, chinga; error:Está de la chingada; humor:Está bien que chingues, pero a tu madre la respetas; queixa:¡Qué chinguita con eso!; disgresión:Chingao; terminal:eso
chingó a su madre ; o comiat:vámonos a la chingada.
També el flamant diccionari Náhuatl ha tornat a posar damunt de la taula dels acadèmics el gran plat del que éschingón, el que éschingadoi altreschingoneríasque arriben fins i tot al que éschingonométrico. Pel que fa a l'etimologia, rebutja la veu calóchingarar, barallar-se, i reivindica el quítxua, l'araucà i sobretot el náhuatl com a font de la riquesa polisèmica i l'evolució del vocable a Amèrica.
El gran antropòleg i historiador Miguel Audiffred defensa una altra teoria, lluny de l'argot que envileix la veuchingar. Audiffred, natural d'Oaxaca, ciutat on va fer de guia, i amic del rei Joan Carles, no solament contradiu els filòlegs, sinó que a més a més reivindica el que té de chingón, o de bo, el terme: afirma que el seu origen és l'arreltzin, amb què els asteques enaltien el que era sagrat. I que els espanyols pronunciavenchin.
El colibrí i el ratpenat portaven en els seus noms eltzinper la seva condició de pol.linitzadors. Si aquesta raça de bronze és filla del blat de moro, pol.linitzat pel ratpenat, diuen buena ondal'investigador: "És clar que els mexicans som uns fills de lachingada".
- Recomanacions "Inoblidable": el bar de Mataró aclamat per les seves saboroses tapes
- Amb Liam Neeson El racó de Sant Cugat del Vallès que està ja en la història del cinema
- Moderadors de continguts Acord en l’ero de la subcontracta de Meta: Els 2.059 acomiadats a la torre Glòries seran indemnitzats amb 33 dies
- Almenys 7 persones viuen entre ruïnes a les Cases Barates
- Aquest dilluns L’Audiència de Barcelona jutja una àvia per abusar del seu net a Igualada