El Nil erosiona els fonaments dels temples de Luxor

Les aigües del Nil estan rosegant els fonaments dels temples de Luxor, l'antiga Tebes, que en només 20 anys han patit més que en els seus tres mil·lennis d'història. I tot per culpa de la presa d'Assuan: encara que va posar Egipte en la modernitat, el preu va ser pertorbar el somni dels déus, que segons els egipcis antics reposaven a Tebes després de la creació del món.

Ara un ambiciós projecte té com a objectiu rebaixar dos metres el nivell de les aigües subterrànies, que estan minant els fonaments d'alguns dels temples més visitats del turisme mundial. "Els temples es troben en un estat molt greu, ja que en els últims 20 anys han patit el pitjor deteriorament en els seus milers d'anys de vida", ha dit el cap del projecte, Jeremy Gustaffon, de l'Agència nord-americana per al Desenvolupament Internacional (USAID).

La raó d'aquest deteriorament està més al sud, a la presa d'Assuan, a uns 250 quilòmetres de Luxor: des que la presa va ser completada el 1970, el nivell de les aigües subterrànies ha pujat considerablement fins a suposar un perill imminent per als temples. A això s'hi han d'afegir les filtracions de les aigües provinents del regadiu de les terres agrícoles dels voltants, que en els últims anys també han augmentat. "Com que els monuments són de gres porós, poden absorbir l'aigua, cosa que ja ha passat amb els fonaments dels temples", ha advertit Gustaffon.

Pressupost de sis milions

Un projecte en l'altra banda del Nil, també a Luxor, ja ha aconseguit salvar els grandiosos temples de Karnak i Luxor. Ara, els colossals monuments de Ramesseum, Seti I, Amenofis III i Medinet Habu, així com els temples menors i les tombes de la ribera occidental, seran l'objectiu de la nova iniciativa, ha explicat el director d'Egiptologia del Consell Suprem d'Antiguitats, Sabri Abdel Aziz.

Amb finançament de la USAID, el projecte, que té un pressupost d'entre 40 i 50 milions de lliures (més de 6 milions d'euros) segons Aziz, es posarà en marxa el juny vinent. Al llarg de cinc quilòmetres plens d'antiguitats i sota la supervisió de dos tècnics nord-americans, nombrosos obrers i experts en arqueologia egipcis excavaran fins a una profunditat de set metres per rebaixar les aigües.

I quan s'assequi la terra, no només els monuments descoberts disfrutaran de bona salut, sinó que a més els arqueòlegs podran desvelar el que fins ara ha estat amagat sota les aigües. "No descartem en absolut que les excavacions donin lloc a nous descobriments arqueològics" ha afirmat Aziz.

El somni etern dels déus

Notícies relacionades

Brussel·les amenaça Trump amb noves tarifes per valor de 95.000 milions

El Regne Unit i els EUA tanquen un acord comercial per reduir els aranzels

Per a això, els responsables del projecte prendran una sèrie de precaucions com utilitzar sensors a la mateixa terra que detectin una possible peça arqueològica abans de cavar. Si és necessari, excavaran amb les seves pròpies mans, i sempre procuraran que les obres estiguin a una distància mínima de 50 metres dels temples. Al final del projecte, s'instal·laran unes canonades per drenar totes les aigües subterrànies i fer-les desembocar en un canal pròxim.

Aquest projecte de 17 mesos de durada no afectarà el turisme, ja que els viatgers podran seguir visitant els temples de Ramesseum, Seti I, Amenofis III i Medinet Habu, situats immediatament al sud de la Vall dels Reis. Testimonis de la glòria dels reis més poderosos de l'antic Egipte, els monuments de Tebes podran així descansar sobre fonaments més seguro. I amb ells descansaran els déus en el seu somni etern.