El Govern laborista, en caiguda lliure un any després de la victòria

Ha passat un any des de l’aclaparadora victòria del Partit Laborista en les eleccions generals del Regne Unit, però molt pocs preveien que la popularitat del nou Govern cauria en picat en tan poc temps. El 4 de juliol del 2024, el primer ministre, Keir Starmer, es va presentar com l’impulsor d’una nova manera de fer política després de 14 anys de governs conservadors, un pla que tenia com a principal objectiu millorar la vida de les classes treballadores i impulsar el creixement econòmic. Les dificultats per mostrar resultats tangibles un any després, a més dels girs del seu discurs i les seves polítiques han alimentat, no obstant, una imatge cada cop més negativa de l’Executiu i del primer ministre, fins al punt de posar en entredit la seva continuïtat a Downing Street.

Els experts atribueixen l’enfonsament del Govern laborista a diversos factors, entre els quals destaca la polèmica política econòmica impulsada per la ministra de Finances, Rachel Reeves. La delicada situació dels comptes públics, agreujada per la detecció d’un forat de 22.000 milions de lliures heretat suposadament dels conservadors, va obligar el nou Executiu a prendre decisions dràstiques poc després d’arribar al poder, incloses importants retallades de la despesa pública i pujades d’impostos a les empreses. La decisió de Reeves de no augmentar el deute públic i de complir unes estrictes normes fiscals han limitat encara més el marge de maniobra de l’Executiu.

"La decisió política més significativa del Govern laborista ha sigut la promesa de no augmentar els impostos a les classes treballadores, inclòs l’impost sobre la renda, les contribucions a la Seguretat Social i l’IVA, els quals suposen gran part dels ingressos de l’Estat", assegura el politòleg Karl Pike, professor de la Queen’s Mary University de Londres.

Aquesta promesa ha lligat de mans Reeves i l’ha obligat a posar el focus en la reducció de la despesa pública amb mesures que han provocat el rebuig d’una part important dels diputats del seu propi partit –i dels seus votants–, entre les quals el final de les ajudes per al pagament de la calefacció dels pensionistes o les retallades socials per a les persones en edat laboral.

El Govern assenyala que aquestes retallades són necessàries per reforçar el Servei Nacional de Salut (NHS) i l’educació pública i insisteix que la captació d’inversions en el sector energètic, tecnològic i de les infraestructures servirà per accelerar el creixement econòmic i crear llocs de treball. Els resultats només es notaran a llarg termini, però les decisions polèmiques del Govern tenen un impacte negatiu immediat en la seva popularitat. "La gent té una paciència limitada", assegura Pike.

Notícies relacionades

El ‘règim’ d’Orbán trontolla

Afectacions en milers de vols per un error en un model d’Airbus

Gir a la dreta

L’Executiu també s’ha vist perjudicat per un gir cada vegada més pronunciat cap a la dreta en assumptes com la immigració. Starmer ha mirat d’endurir el seu discurs per evitar una fuga de vots al partit de dreta populista Reform UK, especialment a les zones més deprimides del centre i el nord d’Anglaterra, però la falta de resultats tangibles en aquesta matèria –les arribades irregulars al país estan assolint xifres rècord– ha provocat l’efecte contrari. Segons una recent enquesta del centre demoscòpic YouGov, Reform UK guanyaria avui les eleccions amb un 26% dels vots i 271 diputats a la Cambra dels Comuns davant els 178 escons dels laboristes (menys de la meitat dels obtinguts fa un any).