estrena a netflix

Will Ferrell flipa amb el Festival d'Eurovisió

L'actor nord-americà protagonitza un parodia del certamen, del qual es declara fan

zentauroepp53874173 ame8551  los  ngeles  estados unidos   24 06 2020  fotograf 200625152256

zentauroepp53874173 ame8551 los ngeles estados unidos 24 06 2020 fotograf 200625152256 / John Wilson

3
Es llegeix en minuts

La paròdia no és res nou per a Will Ferrell, que ja va brillar en aquest camp de l’humor al programa Saturday Night LiveAnchorman: The Legend of Ron Burgundy (2004) i Holmes & Watson (2017), entre altres pel·lícules. Ara, l’actor nord-americà de 52 anys incideix en el gènere per submergir-se en el món de la cançó, més concretament, en el Festival d’Eurovisió.

¿Què va fer que un dels actors més populars de Hollywood s’enamorés d’Eurovisió? «Les cançons, el vestuari, les explosions... Als Estats Units no actuem així», assegura Ferrell, que protagonitza la comèdia Eurovision Song Contest: The Story of Fire Saga,  al costat de Rachel McAdamsPierce Brosnan i Dan Stevens.

«No m’ho podia creure [...] Nosaltres no actuem així a menys que sigui un show com Siegfried & Roy a Las Vegas (EUA) o algun concert d’una banda de heavy metal...», va fer broma l’actor. Així és que d’aquesta passió inesperada per un dels espectacles televisius i musicals més impactants, extravagants i irresistibles del món va sorgir la pel·lícula que Netflix estrena aquest divendres, 26 de juny.

Will explica que en aquest cas, la inspiració li va arribar fa molt temps a través de la seva família. «La meva dona [l’actriu Viveca Paulin] és sueca. I en la meva primera visita a la seva família a Suècia, una nit després de sopar ens vam seure tots a veure la final d’una cosa anomenada Eurovisió», recorda.

Rachel McAdams i Will Ferrell, en una escena de la pel·lícula. / NETFLIX

«Així que em vaig asseure allà durant tres hores i vaig veure totes les cançons, la votació, com està construïda la competició... I només recordo que em va encantar. Vaig pensar que era molt interessant, molt divertit i coo, i em va semblar que algun dia se’n podria fer una gran pel·lícula. I aquí som», va resumir.

Islandesos somniadors i ‘cameos’ eurovisius

Amb David Dobkin (De boda en boda, 2005) en la direcció, Eurovision Song... se centra en la història de Lars (Ferrell) i Sigrit (McAdams), dos islandesos bastant peculiars, amics inseparables que somien representar algun dia el seu gèlid i petit país a Eurovisió.

Més per atzar que per la seva destresa musical, Lars i Sigrit es colen en la competició, però pel camí hauran de superar alguns problemes i traumes personals. La comèdia explota tots els clixés que han convertit el festival en un esdeveniment meravellós i glamurós per als «eurofans» i en una absoluta vulgaritat per als qui ho detesten.

Així, cançons com Volcano Man broden els estereotips dels temes d’Eurovisió, aspirants com el rus Lemtov (Dan Stevens) recreen l’entusiasme real pel concurs i les coreografies i els vestuaris rememoren algunes bogeries i disbarats que s’han vist a les gales. Fins i tot el grup ABBA juga un paper fonamental en l’epifania de Lars i Sigrit.

I atenció amb els ‘cameos’ d’exguanyadors eurovisius com Salvador Sobral (Portugal), Conchita Wurst (Àustria) o Netta (Israel).

Humor i homenatge

No és difícil fer una comèdia sobre Eurovisió quan els fans i organitzadors són els primers que riuen sanament del ridícul que a vegades pot oferir el concurs, però Ferrell també ha volgut rendir un homenatge al llegat i la història musical del certamen.

«Quan vam parlar amb els organitzadors per explicar-los la pel·lícula ens van donar permís perquè ens divertíssim. Són molt, molt conscients de la càrrega de paròdia i humor que de vegades té el festival, però també volíem presumir de la importància d’Eurovisió i retre homenatge a aquest espectacle increïble que, d’alguna manera, se celebra cada any. Així que teníem molt clar que, tot i que ens ho volíem passar bé, també volíem fer una carta d’amor a Eurovisió», va agregar l’intèrpret de Zoolander.

Notícies relacionades

Ferrell va assistir a l’edició del 2018 a Lisboa per veure el festival des de dins. «Vam parlar amb un munt cantants i el que ens va impressionar de veritat va ser el sentit de comunitat. Sí, els països intenten guanyar perquè és molt important, però d’altra banda són allà només pel seu art, estan donant suport als altres», va considerar.

«Aquesta va ser una mica la idea principal que en vam treure i que vam voler articular en la pel·lícula», va finalitzar l’artista.