Embruixades, tunejades

Quan encara està fresca la imatge de Carmen Martínez-Bordíu posant al pazo de Meirás, les màquines assecadores a les perruqueries han tornat a emmudir amb la tapa en què ¡Hola! ha tunejat la nietísima del dictador Franco i Isabel Preysler. La revista fa 70 anys. Un gran clàssic que conserva les virtuts gràfiques del disseny de la primera època, les senyes d'identitat.

Les dues dames negres del cuixé són coetànies del setmanari de la família Sánchez Junco. Van créixer emparades per aquesta escriptura notarial que són les portades. Setanta anys a primera pàgina. O gairebé 70. Potser per això grinyola tant l'aspecte ufanós de la fotografia de la trobada de les dues àvies. Els líftings i les injeccions de bòtox de l'encara senyora Boyer i de la promíscua néta del generalito donen per compondre l'anunci d'una clínica de cirurgia estètica de Florida (a l'estil de Nip/Tuck, la sèrie) i també, perquè no, com a reclam d'una sauna o un balneari per a veteranes de moltes guerres. El posat és el gran reclam del quiosc després del reportatge encaputxat del casament d'Angelina Jolie i Brad Pitt.La bíblia rosa dedica dotze pàgines a la trobada a la residència madrilenya dels Boyer-Preysler. Sí, la de les vint-i-tantes cambres de bany amb els seus corresponents bidets, i que és descrit per la propietària com «un pis gran».

Brindis porcelanós al costat de la piscina, posats diferents amb diversos canvis de vestuari. Martínez-Bordíu i Preysler amb roba cara, caríssima: jeans foscos, bruses de color crema, tops negres, vestits pantalons, trasparències mongívoles, joies prestades i fins a vuit parells de sabates. Esmorzar a mig matí, somriures i confessions pactades.

63 anys cada una

Cal recórrer a l'arxiu de la memòria per calcular els 63 anys de les dues amigues que es fan tan grans. Nascudes totes dues, curiosament, el febrer del 1951.

L'ex de Julio Iglesias i del marquès de Griñón sospira mentre serveix una infusió a la filla de Martínez Bordíu, el cirurgià que va retratar el seu sogre entubat en els dies d'agonia d'aquell novembre del 1975. «Teníem 18 anys quan ens vam conèixer en un sopar de poca gent. Vèiem la vida d'una altra manera i ens menjàvem el món», declara la filipina.

El banquet va durar algunes dècades. La digestió deu haver estat lleugera, sobretot si ens fixem en el cos de Preysler. «Quina dona, està més bé que les seves filles», clama amb admiració a la pelu una lectora coronada de rul·los, recordant Chábeli Iglesias, Tamara Falcó i Ana Boyer.

La impostura de Martínez Bordíu  irrita quan vol justificar el posat al pazo de Meirás també per a ¡Hola! en la que ha estat una de les portades que més comentaris han desencadenat aquest estiu. És capaç de construir aquesta frase: «Sé que hi ha hagut controvèrsia pel meu reportatge, però ¿quin mal hi ha que una filla vagi a veure la seva mare on estiueja i es faci unes fotos a casa seva?»

Ai, l'oblit. La desmemòria. La falta de vergonya per escombrar la història de com la família Franco es va apropiar a punta de fusell la finca gallega de Meirás, avui patrimoni cultural de lliure accés tot i que encara es permeti que els hereus del dictador la segueixin disfrutant per vacances.

Notícies relacionades

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

La connexió entre Shakira i Alejandro Sanz va en augment: «L’escenari cremava»

La propietària del pis gran, Preysler, explica que admira la seva amiga per «com n'és de feta i dreta» i de si mateixa explica com es desviu per alleujar la dura malaltia amb què conviu el seu marit,  Miguel Boyer. 

Així són les noies de l'¡Hola!