UN LLEGAT DE MÉS DE 40 PEL·LÍCULES
Una dècada sense Marlon Brando
L'astre de Hollywood va marcar diverses generacions amb papers com el de Vito Corleone a 'El Padrí' o el del boxejador Terry Malloy, a 'La llei del silenci'
Sol, en la bancarrota i reclòs a casa seva a Los Angeles. Marlon Brando va morir l'1 de juliol del 2004 als 80 anys en unes condicions que molt poc tenien a veure amb l'èxit que l'actor havia aconseguit al llarg de la seva trajectòria artística, en què va participar en prop de 40 pel·lícules.
Aquest dimarts es compleixen deu anys de la seva mort, a causa d'una fibrosi pulmonar. Els últims anys de vida, la salut de Brando va empitjorar en part a causa dels problemes familiars: la seva filla es va suïcidar amb tot just 25 anys i el seu fill va ser empresonat acusat de l'assassinat del nòvio de la filla de l'actor.
No obstant, els foscos successos al voltant de la família no van enterbolir la seva llarga carrera cinematogràfica, en què destaquen actuacions antològiques com la de Vito Corleone a 'El Padrí', de Francis Ford Coppola, o la del boxejador Terry Malloy a 'La llei del silenci' (1954), d'Elia Kazan, amb les quals va aconseguir un Oscar.
Brando va néixer a Omaha, a l'estat de Nebraska (Estats Units), el 3 d'abril de 1924. La seva mare era actriu de professió i durant la infantesa va viure en diversos llocs fins que la família es va establir a Libertyville, on va passar l'adolescència. Va començar amb la pràctica de l'atletisme i va destacar com a jugador de rugbi, però una lesió de menisc el va portar a abandonar aquest esport.
Abans d'ajudar el seu pare a la fàbrica d'insecticides de què era propietari, va decidir traslladar-se a Nova York per provar sort en l'art de la interpretació, professió a què es dedicaven la seva mare i dues germanes. Va ser a l'escola dramàtica de Piscator on va entrar en contacte amb el món del cine i allà va aprendre les tècniques de la interpretació, mitjançant el famós mètode de Stalinslavski.
La seva carrera va arrencar el 1944 i, malgrat no agradar a molts pel seu imponent físic, la seva cara va aconseguir convèncer diversos productors i va començar així una llarga i fructífera carrera.
PÈRDUA DE POPULARITAT
Entre les primeres pel·lícules en què va aparèixer sobresurten 'Un tranvía llamado deseo' (1951), 'La llei del silenci' (1954) i '¡Viva Zapata!' (1952), d'Elia Kazan, 'Motí a la Bounty' (1962), de Lewis Milestone, o 'Julio César' (1953), de Joseph L. Mankiewicz, entre altres.
En la dècada dels 60 va començar a perdre popularitat entre el públic. A aquesta època pertanyen obres com 'La caça de l'home', abans que Francis Ford Coppola li donés l'oportunitat de lluir-se amb el paper de Vito Corleone a 'El Padrí' (1972). En aquesta cinta Brando va demostrar novament les seves grans dots interpretatives, fins al punt que Coppola va tornar a comptar amb ell per a 'Apocalypse Now' (1979), on va interpretar el megalòman Coronel Kurtz.
Un altre dels films que va rodar en aquesta època i va provocar una forta atracció entre el públic va ser 'L'últim tango a París' (1972), de Bernardo Bertolucci, pel·lícula que va estar prohibida a Espanya. Als anys 80 va anunciar que es retirava, però va continuar apareixent en algunes produccions, com 'Un golpe maestro' (2001), en què va treballar amb Robert De Niro i Edward Norton.
- Educació a Catalunya Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé: «Remuntar els resultats no serà fàcil»
- Un pla que va impulsar el Govern Aragonès El Barça i Unió de Pagesos impugnen les zones protegides ampliades a prop de l’aeroport de Barcelona
- Baròmetre de juny Enquesta CIS: El PSOE es dispara i aconsegueix el seu màxim avantatge sobre el PP malgrat els escàndols judicials
- Mobilitat Unes obres al metro de Barcelona tallaran la L4 i la L11 durant tot juliol i agost
- Urbanisme BCN pagarà un milió per reparar l’acabat de reformar carrer de Pi i Margall