Darth Driver

Adam Driver, el nòvio-a-estones de Lena Dunham en la sèrie Girls, està a punt d'emprendre un viatge a una «galàxia molt, molt llunyana», avisava dies enrere la revista Variety. La galàxia molt, molt llunyana feia referència que els advocats de l'actor i els de Disney estan a una conversa i mitja que l'intèrpret, de 30 anys, es converteixi en el dolent de la nova saga de Star wars. Però en la frase també hi havia implícit un subtext: si la taquilla l'acompanya, Driver farà una gambada de Chewbacca cap a la lliga galàctica de Hollywood.

Des que la revista es va fer ressò de la notícia, els hermeneutes del ram no han deixat de fer trucades i consultar el Twitter i els astres. ¿Si estan trigant tant a quadrar el rodatge de l'Episodi VII -en què es rumoreja que també apareixeran Harrison Ford, Mark Hamill i Carrie Fisher- amb les gravacions de Girls és perquè el seu contracte inclourà més d'una pel·lícula? ¿Finalment, Driver serà l'estrella tapada de Girls? ¿Per què pot ser que J. J. Abrams hagi escollit aquest actor amb antecedents a la televisió i en dues pel·lícules independents?

El cert és que el seu protagonisme a Girls li ha donat plaça en aquestes quinieles de noms que sonen quan en una sala de reunions es dissenya el pròxim blockbuster. Fer creïble «aquesta confluència de poeta, rinoceront i neardental», com ell mateix ha definit el seu paper de galant disfuncional en la sèrie, garanteix que podrà recórrer amb solvència totes les ambigüitats de l'esqueix de Darth Vader. Però, a més, una pota del fenomen Girls -sèrie que ha encoratjat amors, odis i fins i tot seminaris sobre els imaginaris afectius i sexuals contemporanis- descansa sobre el magnetisme d'aquest actor amb una carrera en què hi ha hagut més d'un cop de volant.

Cor de l'església

Nascut a San Diego, Driver es va traslladar als 7 anys a Indiana amb el seu padrastre, pastor de l'església, i la seva mare, assistenta jurídica. Les funcions escolars i el cor de l'església van ser el que es va acostar més a l'art fins als atemptats de l'11-S, quan es va enrolar a la Marina. «No per patriotisme -aclareix ell-, sinó perquè estava fart d'ocupar una habitacioneta a casa dels meus pares i de passar-me el dia al McDonald's». Li va durar poc: al camp d'entrenament es va veure immers en una explosió química i va tenir una epifania. A partir de llavors, es va dir, només volia ser actor.

Notícies relacionades

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

La connexió entre Shakira i Alejandro Sanz va en augment: «L’escenari cremava»

Perquè allò no acabés en no res, es va mudar a Nova York i es va inscriure a la prestigiosa Juilliard School. Després va participar en obres de Broad­way i en algun capítol de Ley y orden fins que Dunham el va triar com a acompanyant llargarut.

Des d'aleshores, la catifa des de Brooklyn Heights, on viu amb la seva dona, Joanne Turner, fins a Hollywood no ha fet res més que desplegar-se. Ara un paper petit a A propósito de Llewyn Davis, dels Coen, qualificat per alguns com la millor seqüència de l'any. Ara una sessió de fotos amb Terry Richardson. Ara una plaça a Silence, la pròxima pel·lícula de Scorsese. Hollywood s'ha encapritxat d'aquest actor amb una mirada que sembla que digui que dins seu hi ha alguna cosa que no va bé.