Magnat sense voler

Un cos, una cara, un pentinat, una manera de ser i d'actuar, ¿pot amagar 4.441 milions d'euros? ¿Pot portar la segona persona més rica d'Espanya -la primera entre les dones- una tranquil·la vida de classe mitjana en una ciutat de províncies? I si a més és la filla del tercer home més acabalat del planeta, ¿no hi pot haver res que la descobreixi?

«La Sandra la veus i no la diferencies de qualsevol persona que et puguis trobar pel carrer». La Sandra és Sandra Ortega Mera, primogènita del matrimoni entre els fundadors de l'imperi Inditex -Amancio Ortega i Rosalía Mera- i la frase és de Pancho Casal, productor audiovisual que ha tractat al llarg d'anys amb mare i filla. «Discreta», «normal», «tímida», «amable» són adjectius que repeteixen els que coneixen aquesta dona nascuda el 1968 i llicenciada en Psicologia per la Universitat de Santiago de Compostel·la. I quan utilitzen un superlatiu no és sinó per accentuar aquella absència de qualsevol tret distintiu.

La seva mare, que va morir l'estiu passat i de qui va rebre una herència que l'ha portat a la llista Forbes, sí que cridava l'atenció. Tenia una presència poderosa, reforçada per uns tallats de cabells atrevits, i en les converses privades li agradava manifestar sense embuts la seva opinió, escorada a l'esquerra. Algun cop també ho va fer en les seves comptades intervencions públiques, com quan va criticar les retallades pressupostàries en sanitat i educació.

La Sandra, en canvi, manté «un perfil més baix», apunta Pancho Casal, que les va conèixer totes dues perquè el grup que administra les inversions familiars, Rosp Corunna, participa en la seva productora, Continental. Es nota en els seus tallats de cabells, inspirats en els de la seva mare però amb menys risc, i es nota a l'hora de posicionar-se durant una simple conversa. Com si, al contrari de Rosalía, no tingués cap necessitat de reafirmar-se en les seves conviccions.

Però, encara que no ho demostri, les seves posicions polítiques van en la mateixa línia que les de la seva progenitora. Quan era adolescent, va marxar del col·legi privat on estudiava per acabar el batxillerat en un centre públic, la mateixa titularitat de la universitat on es va llicenciar. També els seus tres fills fan els estudis a la pública. Una formació que dista de la més elitista que Ortega va donar a la seva filla Marta, fruit d'una relació posterior, i que va seguir un itinerari acadèmic i laboral que semblen encaminar-la a heretar la direcció de l'imperi.

En qualsevol cas, si de la mare va rebre una certa sensibilitat política, del pare es va quedar amb el do de la discreció. Amancio Ortega mai ha concedit una entrevista i d'ell no hi va haver imatges públiques fins que Inditex anava a sortir a borsa. De la seva primera filla, les úniques fotos que els reporters han pogut fer fins ara van ser durant els actes fúnebres amb què es va acomiadar la seva mare. En el banc d'imatges de la Fundació Paideia Galiza -creada per Rosalía Mera, on la Sandra ha treballat tota la seva carrera i que ara dirigeix- es pot endevinar la seva presència en una sola instantània, però ni tan sols mira a la càmera.

Tres fills i un utilitari

I si els fotògrafs de premsa tinguessin vocació de paparazzis tampoc ho tindrien tan complicat. Sandra Ortega cobreix cada dia, al volant del seu utilitari, els vuit quilòmetres que separen el seu xalet d'Oleiros de la seu de la Fundació Paideia, al centre de la Corunya. No és tan complicat veure-la per la plaça de María Pita o el carrer Real, o assistint a les reunions de l'ampa del centre dels seus fills.

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

Posseeix el 5% d'Inditex, però es manté allunyada del seu àmbit de gestió. El seu marit, Pablo Gómez, treballa al grup, però en cap càrrec directiu. Es van conèixer, precisament, a l'institut públic on la Sandra es va matricular quan va deixar el col·legi religiós. Tampoc aquí hi ha lloc per a res inusual.

Fins que el 20 d'agost un vessament cerebral es va emportar la Rosalía, mare i filla treballaven colze a colze, diàriament, a Paideia Galiza, bolcades en projectes d'inclusió social i formació; però també compartien el maneig de les inversions i moviments de Rosp Corunna. Ara tota la responsabilitat ha caigut a la banda de la Sandra, però res sembla pertorbar la seva normalitat. H