Només la ciència-ficció dóna la raó a Mariló Montero

A propòsit de l'enrenou que aquest dimecres han suscitat lesparaules de Mariló Montero sobre la donació dels òrgans de l'assassí d'El Salobral, i sobre que "no està científicament comprovat, però no se sap mai --que diriaIker Jiménez a 'Cuarto Milenio'--, si una ànima està també trasplantada en un òrgan", alguns tuiters indignats han demanat aquest matí, en pla jocós, que facin "Ministra de Ciència" la presentadora de 'La mañana de La 1'.

De Ciència potser no, però potser ho podria ser deciència-ficció. És en aquest camp on el setè art porta ¡gairebé un segle! fantasiejant amb la idea que la maldat també es podria trasplantar d'un mort a un viu, d'un donant a un receptor.

Un clàssic de l'expressionisme alemany

Notícies relacionades

Mariló Montero torna al 'top ten' de Twitter

Montero es disculpa per les seves "expressions desafortunades" sobre els trasplantaments

Un dels exemples podria ser la joia de l'expressionisme alemany queRobert Wiene va dirigir el 1924:'Las manos de Orlac ('Orlac Hände)'. En resum: un pianista de renom perd les mans en un accident de tren i un metge n'hi posa unes noves d'un reu que acaben d'executar. I llavors és quan comença l'horror sinistre del seu protagonista, al comprovar que no reconeix les seves noves extremitats. No li cap l'anell de casat, vol tocar el piano però les seves mans no l'obeeixen. Un dia llegint la premsa sabrà que la seva sospita es confirma: ¡té les mans d'un assassí! El fantasma del mort se li apareix; la seva ànima maligna s'ha apoderat d'ell.

Montero, potser cinèfila, va recordar ahir aquest film, o el seu 'remake' posterior i hollywoodià, 'Mad Love' (1935), o el que el 1961 també va comptar amb Christopher Lee en el seu repartiment. O potser el clàssic mite de Frankenstein. O potser 'La mano', obra precoç i terrorífica d'Oliver Stone... Qui sap.