Un llibre evoca Audrey Hepburn com a gran reina de les portades

apart de ser una icona del cine,Audrey Hepburn també ho va ser de la moda des que va desembarcar als EUA per rodarVacances a Roma(1953). Però no pels seus vestits o pentinats, sinó per la seva actitud. Una gestualitat i un caràcter que la van convertir en símbol inequívoc d’aquella època. S’ha escrit molt sobre el que va representar, però mai com enAudrey Hepburn. En portada(Cúpula), deScott Brizel, que proposa un recorregut per la seva vida a través de les primeres pàgines de les revistes per a les quals es va deixar fotografiar.

Durant la seva etapa britànica, l’estrella va arribar a ser considerada per la publicació anglesaIllustratedcom «l’altraHepburn [en referència a Katharine]», un fet que va canviar radicalment només dos anys després. Una revista brasilera va mostrar el 1956 les proves de càmera que li van donar el seu famós paper aVacances a Roma.Més divertit va ser el que va fer la francesaPhoto Roman,transformant el film deWilliam Wyleren una fotonovel·la.

Al seu següent film,Sabrina (1954), havia de treballar ambBalenciaga,però per problemes de calendari ho va fer ambGivenchy.«Era capaç de millorar les meves creacions i portar-les amb elegància, estil i simplicitat», va arribar a dir el modista francès. Abans de conèixer-la. Pensava que es trobaria ambKatharine Hepburn, però van acabar connectant i d’aquí va sortir el mític vestit de ball blanc amb brodat floral que va aparèixer a revistes com la francesaCiné Revue. Durant la promoció del film,Audreyva aparèixer a la portada de revistes de tot el món com araAsahi Camera(Japó),This world (Israel) i, és clar,Cahiers du Cinéma, que va titular amb un simple:L’amor al cine.

El seu casament ambMel Ferrerno va passar inadvertit. La revista suecaIdunels va dedicar una portada el 1954, com tants altres mitjans. Poc després, va acceptar l’oferta per actuar aGuerra i pau (1956), un paper que la va convertir en l’actriu més ben pagada del moment (283.000 euros), tal com va recordar l’americana Parade en una preciosa portada on sortia amb un paraigua multicolor. Tampoc es van oblidar de retratar-la amb el barret amb llaç rosa que va lluir al film.

El llibre recupera el motiu pel qualHepburnva participar aCara d’àngel(1957). «Volia fer realitat la il·lusió de tota dona: ballar ambFred Astaire». Per aquella època, a la turcaHayat, va demostrar el seu sentit de l’estil tapant-se el cap amb un tovalló convertit en gorra. L’actriu tenia dots innats per ser model, una habilitat que va adquirir abans d’anar a Hollywood. Per exemple, surt en una revista amb el coll aixecat a l’estil vampiressa i fotografiada perRichard AvedonaHarper’s Bazaaramb increïble frescor.

El 1957, un nou pentinat amb mitja melena ondulada va causar sensació entre les dones de l’època. Tampoc va passar per alt la seva cara angelical a Història d’una monja (1959). Un dels mitjans que li va dedicar la seva portada va ser el fanzín espanyolAudrey Hepburn Magazine.

Mesos després d’Esmorzar amb diamants (1961), va posar per aLecturas.A la sessió van reproduir la pamela, les arracades i les ulleres que l’actriu va portar al film. La també espanyola Vea y Leava posar una foto promocional molt poc habitual a la portada. La resta de mitjans internacionals, a més de recrear diferents escenes, es van centrar en les metxes rosses que portava. Una melena que va adornar amb un dels seus monyos característics aXarada (1963).

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

No va passar inadvertit el majestuós vestit amb llaços blancs i negres deMy fair lady (1964). L’espanyolaFilm Ideali elMarie Claire francès li van dedicar les portades. Moltes revistes van mostrar que radiant que estavaHepburnal voltant dels 40. El seu vestit de vinil i la portada de la banda sonora deDos a la carretera(1967) també apareixen al llibre.

No es va cansar de posar, ni en la maduresa, quan les seves obres benèfiques van ser més notòries. Fins al punt que la seva última portada va ser només uns mesos abans que se l’emportés un càncer de còlon el 1993 quan tenia 63 anys.