LA FELICITAT EN UNA PISSARRA / 17

Lucía Lacarra: «Amb més temps lliure m'avorriria. Adoro ballar»

Va néixer a Zumaia (Guipúscoa) fa 35 anys i avui és una de les estrelles del Ballet de l’Òpera de Munic. Aquesta temporada una lesió l’ha apartat dels escenaris temporalment. Espera rehabilitar-se aviat.

Lucía Lacarra.

Lucía Lacarra. / CLICK ART / JORDI RIBOT

4
Es llegeix en minuts
Marta Cervera

1. ¿Existeix la felicitat? ¿Podria explicar-ho a un nen de vuit anys?

Existeix. Els nens de vuit anys poden explicar-ho millor perquè a aquesta edat tens un instint innat per disfrutar de les petites coses.

2. «Yo para ser feliz quiero un camión

Res. La felicitat és un estat de l’ànima i l’amor és el més important. Un pot no estar bé de salut, com m’ha passat a mi, però si tens al teu costat algú que t’estima i et fa somriure, ets feliç.

3. ¿Quin ha estat el moment més feliç de la seva vida?

El meu primer dia de barra, el meu debut en escena... No en puc triar només un. Em considero feliç. Vaig tenir vocació de ballarina i em vaig convertir en ballarina.

4. ¿Quina és la seva tasca favorita per desconnectar?

No solc desconnectar. Em relaxo asseient-me en una terrassa amb un llibre o parlant amb algú de la meva família. Res d’espectacular.

5. ¿És de rialla fàcil? ¿Què li fa riure?

Ric molt. Amb qui ric més és amb el meu nòvio, que em sap fer riure fins i tot si estic atabalada. Fa dos anys que estem junts i és ballarí com jo.

6. ¿Dorm bé o malament? ¿Quines coses l’amoïnen?

Dormo com un bebè, sigui on sigui. És una sort. Dec tenir la consciència tranquil·la.

7. ¿Com creu que la veuen els altres: tal com és, millor de com és, o pitjor de com és?

No saben com sóc. En el món de la dansa he après a protegir-me. Em coneixen com a ballarina, no com a persona. Em veuen important i agradable però inaccessible.

8. ¿Com porta les crítiques: l’afecten o és immune a què diran?

Les porto bé perquè més crítica que jo amb mi mateixa no hi ha ningú. El que em molesta és quan critiquen per fer mal.

9. ¿Quina és la seva principal virtut?

La sinceritat, encara que de vegades és una cosa que va en contra teva.

10. ¿Creu que és més o menys feliç que la gent que l’envolta?

No ho puc jutjar. Hi ha molta gent al voltant que es queixa tot el dia. Això crea una atmosfera negativa que impedeix ser feliç.

11. Si vull fer-la sortir de polleguera ¿què he de fer?

A la vida real no és fàcil, però a la feina no suporto la incompetència o la vagància. Jo intento donar el 100% i espero el mateix dels altres.

12. ¿Què la faria més feliç: tenir més èxit i diners, o més temps per a vostè però amb menys èxit professional i un compte corrent més petit?

L’èxit, perquè podria accedir a feines millors. Amb més temps lliure m’avorriria. Adoro ballar.

13. Una vida infeliç seria una vida sense...

Amor, salut, ball, família, amics, sinceritat, bellesa.

14. ¿Ha llegit alguna vegada un llibre d’autoajuda? ¿Què li semblen?

No gaires, però em va quedar clar que els pensaments positius ajuden. D’una lesió, per exemple, pots aprendre’n o pots dramatitzar-la.

15. Una nit d’estiu se li apareix el geni de la llàntia i li diu: «demani un desig». ¿Què li demanaria?

El meu únic desig seria continuar d’aquesta manera, com estic fins ara, poder evolucionar i progressar tant en la meva feina com en la meva relació amb el meu nòvio.

16. ¿Què és el que la preocupa més ara mateix en la seva vida?

El meu genoll esquerre. Estic centrada en la rehabilitació per poder tornar a sortir a l’escenari.

17. ¿Quin ha estat el pitjor moment d’aquest curs passat i el millor?

Quan em vaig lesionar. Va ser molt dur. No tant pel dolor com pel que vaig sentir a l’estómac. Vaig pensar: «S’ha acabat». Vaig esborrar els plans de l’estiu i, després de l’operació, superar la lesió ha estat el meu repte.

18. ¿Què canviaria de la seva vida?

Res, perquè si ho fes ja no seria la que sóc, ni seria on sóc.

19. ¿En la seva professió es respira felicitat?

Relativament. La dansa comporta enveges, competició, estrès. De vegades sí que hi veus felicitat, però dura poc.

20. ¿Se sent en deute amb algú?

No, mai, i n’estic orgullosa. He d’agrair coses a moltes persones, però no els dec res.

21. Digui un personatge que envegi, o a qui li agradaria assemblar-se.

No envejo ningú, ni tan sols en el món de la dansa hi ha ningú a qui aspiri emular.

22. ¿Què faria amb els 94 milions d’euros que ha pagat el Reial Madrid per Cristiano Ronaldo?

Compraria un àtic a la Concha de Sant Sebastià i un cotxàs al meu nòvio, perquè jo no condueixo.

23. ¿La fama aporta felicitat?

La fama en si no aporta la felicitat fora que l’hagis guanyat a pols, amb la teva suor i la teva feina.

24. ¿Què és el que li agrada més del seu ofici?

El que sento en escena. És difícil d’explicar. És aquell moment que em transporta, més enllà del moviment físic o tècnic. És un estat ideal en què et sents al teu lloc, notes una connexió amb el públic i les emocions que flueixen dins teu

25. ¿Diria que l’espanyol mitjà és una persona feliç?

No, i sap greu. Sempre mira el veí que té una altra casa, cotxe, diners... És el virus que afecta tota la societat, no només a Espanya.

26. Epíctet va dir: «La felicitat consisteix a no desitjar res». ¿Hi està d’acord?

Sí. És estar de gust amb el que tens.

27. ¿Com porta el pas del temps? ¿Li sap greu que li preguntin l’edat?

No. L’edat passa per a tothom. En la meva professió l’edat limita, però de fet l’important és sentir que estàs en forma.

28. ¿Com s’imagina vostè mateixa d’aquí 10 anys?

Més vella, amb més arrugues, potser encara ballant. El que m’agradaria llavors seria tenir dos fills.

Notícies relacionades

29. Si a les botigues venguessin feliçòmetres

Variaria segons el moment però no baixaria del sis. Ni en els moments més difícils m’ho permetria.