"Chefchaouen brilla amb llum pròpia als nostres peus"

Avui ha estat un dia ple de sensacions noves. El viatge a Tànger ha anat bé, i una vegada allà hem agafat la carretera que ens havia de portar cap a Chefchaouen. Anàvem amb un cotxe llogat, perduts per la ciutat i amb una mica de por per l'extrem caos de la carretera i de la barriada on hem anat a parar.

Hem preguntat a un home que es feia unes sardines a la brasa al mig del carrer, la veritat és que ha estat molt amable, fins i tot ha volgut pujar amb nosaltres per portar-nos on ens indicava, però la seva boca --amb tres dents i plena de pa amb sardines-- i el seu aspecte no ens ha donat gaire confiança, així que ens hem perdut una estona més. Tànger no ens ha agradat, almenys el que hem vist, tenia un aspecte brut que ens ha recordat un conjunt de barraques abandonades de qualsevol perifèria espanyola.

De camí a Chefchaouen hem parat a menjar el nostre primer kebab en un bar de carretera. El camí està ple de venedors de cebes i de melons, i cada tres minuts trobem algú. També abunden els controls de policia. El límit de velocitat oscil.la entre els 60 i els 80 quilòmetres per hora, de manera que les distàncies es fan eternes. I si ens excedim encara que sigui un quilòmetre la multa està del tot assegurada.

Una vegada a Chefchaouen i encara espantats per la manera desordenada de conduir dels marroquins, preguntem a un policia com podem arribar al nostre destí. Mentre José parlava amb ell, a la meva finestreta un noi ens oferia haixix. Ha estat una situació bastant curiosa.

Les olors estaven cada vegada més presents a mesura que ens anàvem endinsant a la petita ciutat. Una vegada allà hem hagut d'esperar més d'una hora el noi que ens lloga l'apartament mentre ens preníem un te amb menta deliciós pel qual hem esperat una altra mitja hora. Encara no estem acostumats a la calma d'aquí.

Mohammad ens ha portat a l'apartament i allà ens hem hagut d'esperar durant mitja hora més perquè ¡¡s'havia deixat les claus!! Quina gana que hem passat... Però una vegada acomodats hem anat a un restaurant on hem menjat un deliciós cuscús i un tagín de gambes. Al restaurant hi havia gats per tot arreu, i ells també buscaven menjar com fos.

PRIMER REGATEIG DEL VIATGE A

Notícies relacionades

Doctor Mandíbula de Diamant: «Porto més de 13.000 masculinitzacions facials, entre nois de gimnàs, jutges, notaris, polítics i actors d’‘Élite’i ‘La casa de papel’»

Mor Lorena Blanco: un infart acaba amb la vida de la fisioculturista als 37 anys

l'acabar hem anat a passejar i hem començat amb el regateig. En una botiga he volgut comprar unes arracades, i el venedor m'ha portat al seu terreny dient que ell era del Barça i que entréssim a mirar, que de nit tot era més barat que durant el dia. Deia : "No pressa ¡eh!, pressa mata,pisa el freno madaleno, si la bossa sona Barcelona bona". Ens hem quedat al.lucinats i hem regatejat poc, per la falta de costum i també perquè les arracades ja eren barates i ens sabia greu.

L'apartament és acollidor. El més curiós és l'olor. La casa de pedra fa que la humitat estigui present a totes les habitacions i produeixi una pudor a la qual no estem acostumats. Les vistes són increïbles, als nostres peus brilla amb llum pròpia la ciutat de Chefchaouen.