PLA CLIMA I ENERGIA 2030

L'AMB aprova un pla per lluitar contra el canvi climàtic i dur a terme la transició energètica

El territori metropolità es compromet així a reduir les emissions de CO2 un 40% i augmentar l'ús d'energies renovables un 30% de cara al 2030

Un episodi típicd’anticicló i contaminació sobre el cel de Barcelona.

Un episodi típicd’anticicló i contaminació sobre el cel de Barcelona. / DANNY CAMINAL

4
Es llegeix en minuts
El Periódico

El ple del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) del mes de setembre va aprovar per unanimitatl’estratègia climàtica Pla Clima i Energia 2030 per lluitar contra el canvi climàtic i dur a terme la transició energètica cap a un model que abandoni els combustibles fòssils i aposti per l’estalvi i l’eficiència energètica.

L’objectiu del pla és provocar un canvi d’hàbits en la ciutadania del territori metropolità alineats amb les directrius que ha fixat la Unió Europea a tots els seus membres de cara al 2030, i que exigeixen un descens de les emissions de CO2en un 40%, un augment de l’ús d’energies renovables del 30% i la millora de l’eficiència energètica en un 30%.

El vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, Eloi Badia, assegura que amb l’aprovació del pla s’ha fet "un pas cap endavant molt important" perquè l’AMB pugui complir els objectius de canvi climàtic de la cimera de París.

L’àrea metropolitana preveu aconseguir la reducció del 40% de les emissions unint les accions contemplades dins del pla conjunt, que s’espera que facin disminuir les emissions en un 13,2%, i les impulsades pels mateixos consistoris que aglutina l’AMB, que es preveu que suposin un 26,8% del descens, assolint així el 40% total.

Dins de les accions impulsades directament per l’administració de la zona metropolitana, un 24% de la reducció d’emissions correspondrà a millores a les instal·lacions metropolitanes –renovació de plantes de tractament de residus i depuradores, per exemple–.

Un 35% correspondran a millores en eficiència energètica, com la implantació de fonts d’energia sostenibles, i un 41% a canvis en la mobilitat, que inclouran el foment de l’ús de vehicles elèctrics i baixos en emissions en el sistema de transport públic. 

En aquest sentit, el Pla Clima i Energia 2030 comparteix objectius amb algunes de les estratègies metropolitanes ja en marxa o en procés d’aprovació, com el Pla Director Urbanístic (PDU), el Pla Metropolità de Mobilitat Urbana (PMMU) i el nou Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals, entre d’altres.

Un pla en quatre eixos

El Pla Clima i Energia 2030 contempla fins a 96 accions diferenciades, totes amb aplicació pràctica al territori i dividides en quatre eixos: "renaturalitzar" espais, potenciar la generaciód’energies renovables i millorar l’eficiència energètica, sensibilitzar la ciutadania per implicar-la en la lluita contra el canvi climàtic, i aconseguir una plena coordinació amb els ajuntaments metropolitans.

En l’àmbit de la naturalització d’espai prenen especial rellevància la gestió dels recursos hídrics i la recuperació de la infraestructura blava i verda metropolitana per fer front a la previsible disminució de recursos hídrics que suposarà el canvi climàtic i potenciar l’ús de recursos alternatius. 

En aquest aspecte, el pla pretén fer front també a l’esperada pujada del nivell del mar que, segons l’AMB, podria afectar de ple les platges metropolitanes, que es podrien veure reduïdes fins i tot en un 50%. Per això prenen especial rellevància projectes com ara ‘Dunes híbrides’, centrat a recuperar els paisatges de dunes naturals característiques de les platges de Castelldefels, Gavà i Viladecans.

També en aquesta línia d’'adaptació' al canvi climàtic, l’AMB apostarà per augmentar la quantitat d’espais verds urbans de la Xarxa de Parcs Metropolitans i per la creació d’un mapa de "refugis climàtics", format per espais públics on la població més vulnerable (tercera edat, nens) puguin evitar els efectes de les onades de calor.

Una aposta per les energies renovables

Amb la intenció de convertir el territori metropolità en una aposta ferma per les energies renovables, el pla de l’AMB vol fomentar la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les cobertes de diversos edificis públics dels municipis metropolitans, considerant que l’energia solar és la font amb més potencial i rendibilitat al territori. 

Així, de cara al 2019, s’espera tenir una primera fase completada amb 8 instal·lacions públiques equipades, que seran capaces de generar una part de l’electricitat que consumeixen, reduint l’ús de combustibles fòssils i apostant per una energia neta i de proximitat.

També en aquesta línia, l’AMB continuarà apostant per instaurar una xarxa de fotolineres laborals, l’electricitat generada de la qual es destina simultàniament a la càrrega de vehicles elèctrics i a proporcionar energia a la instal·lació pública que tenen al costat.

Més fotolineres laborals el 2019

Actualment, l’àrea metropolitana compta ja amb tres instal·lacions d’aquestes característiques, que estan ja funcionant a Esplugues, Sant Feliu i entre Gavà i Viladecans. Només les dues primeres juntes ja ha aconseguit estalviar, en el dia d’avui, més de 3.000 kg de CO2, a través d’una producció superior als 8.000 kWh.

A més de les esmentades, durant el primer semestre s’instal·laran noves fotolineres laborals a Castelldefels, Cornellà, l’Hospitalet, Molins de Rei, Montgat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, Sant Climent i Sant Vicenç dels Horts.

La instal·lació d’aquests projectes, comptant cobertes solars i fotolineres, suposarà una potència total de 604 kWp, equivalent per dotar totalment d’electricitat anualment 250 vivendes, i un estalvi econòmic per als ajuntaments de 71.000 euros anuals.

Gairebé 12 milions en tres anys

Notícies relacionades

A llarg termini i amb l’horitzó del 2030, es preveu, a més, instal·lar 380 plaques solars en edificis públics de tot el territori, a més de desenvolupar una gran xarxa de fotolineres laborals formada per fins a 100 estacions. 

En principi, l’AMB estima que el conjunt d’actuacions previstes per als primers tres anys d’aplicació del Pla Clima i Energia suposi un desemborsament econòmic d’un total d’11.774.817 euros.