(Emilio) Rojo és gran blanc

Té cognom de vi negre, però el que elabora Emilio Rojo és un blanc extraordinari. Nascut a Arnoia (Ourense) el 1952, és un dels millors bigotis de la viticultura, home de verb amb meandres, tertulià rural en qui s'haurien de fixar les emissores de ràdio.

Tastar l'anyada del 2015 és un privilegi. Sortirà a la venda a l'abril, si bé Emilio n'ha envasat alguna ampolla per als tasts iniciàtics. Torrats en nas i cos ondulant en boca. Un d'aquells vins que no cansen, sense artificis: només naturalesa. No és sexe: és amor.

El 1987 va elaborar 6.000 ampolles. Avui són 5.800. Aquest home té menys vista comercial que un peix dels abismes. Va deixar la feina com a enginyer de Telecomunicacions per comunicar-se amb una petita vinya. El seu pare li va donar un consell: «De vi en pot fer qualsevol. Mira que s'ha de vendre».

EL VEN TOT

Notícies relacionades

Marc Casanovas, periodista gastronòmic: «Barcelona deu a Ramón Cabau alguna cosa més que una escultura»

Tres bons vins negres catalans que s’han estrenat aquest any

 de vendre, el ven tot. Els coneixedors van rere les seves escasses ampolles com perdiguers. Els distribuïdors tenen quotes. El que en té més, 60 caixes. Ha fet 65 anys i el preocupa el futur, encara que no l'engarrota: «Estic més bé que mai». ¿Qui hereterà la vinya, tan coqueta? ¿Qui la cuidarà com un roserar?

La seva conversa és heterogènia i barreja el perruquer amb la llamprea. Arriba amb una elegància inesperada, acostumats a les botes enfangades: barret, bigoti i barbeta de mosqueter, jersei gris i pantalons de pell. I una gavardina: «Pertanyia a un amic que va morir». Només Emilio.