L’Iran envia una nova proposta als EUA per desbloquejar les negociacions

Des de la primera ronda de negociacions, fa dues setmanes, els EUA i l’Iran no han parlat cara a cara, i no s’espera de fet que aquesta reunió es faci aviat, després de la plantada de Teheran a Washington. El president nord-americà, Donald Trump, va cancel·lar en dues ocasions a última hora el viatge de la seva delegació a Islamabad davant la negativa de la República Islàmica a reunir-se amb els nord-americans.

El gran motiu d’aquest rebuig, assegura l’Iran, és el bloqueig d’Ormuz, que els EUA han imposat durant les dues últimes setmanes.

A l’inici de la guerra, el país persa va bloquejar el pas per la via de tot vaixell de càrrega aliat «de l’enemic». Des de mitjans d’abril, els EUA fan el mateix amb tot barco iranià, cosa que ha impedit que la República Islàmica pugui exportar el seu petroli i gas, sobretot en direcció a la Xina.

«Tenim molta desconfiança mútua. Els EUA esperen que les seves demandes maximalistes siguin acceptades, i nosaltres hem proposat sempre solucions per acabar amb la guerra i establir l’alto el foc. Però ells no són seriosos, sobretot en l’assumpte nuclear i el de les sancions», ha dit aquest divendres el portaveu del Ministeri d’Exteriors iranià, Esmaeil Baghaei.

A part d’Ormuz, l’altre gran punt de desacord entre els dos països és el futur del programa nuclear iranià i els 440 quilos d’urani altament enriquit sota possessió de Teheran. Aquest urani, enriquit al 60%,és molt a prop del 90% necessari per desenvolupar l’arma atòmica.

Malgrat que l’Iran assegura que el seu ús és únicament civil, l’energia civil nuclear amb prou feines requereix una puresa a l’urani del 3%. Washington reclama a Teheran que entregui aquests 440 quilos, i es comprometi a abandonar l’enriquiment durant almenys 20 anys. Públicament, oficials perses han assegurat que aquest urani enriquit és «patrimoni nacional iranià» i que el seu programa nuclear és «un dret sobirà».

Una guerra als llimbs


Notícies relacionades

Europa assaja la guerra del futur en unes maniobres militars a França

Allen seguirà a la presó a l’espera del judici per haver atemptat contra Trump

Des del 7 d’abril, quan el Pakistan va declarar l’alto el foc temporal en la guerra a l’Orient Mitjà, els atacs i bombardejos diaris han parat. Però la guerra, amb Ormuz bloquejat i sense un camí diplomàtic clar, segueix: Trump va rebre aquest dijous a la nit un informe del Pentàgon amb possibles nous atacs contra l’Iran, segons ha publicat el mitjà nord-americà Axios. L’Iran, per la seva banda, assegura que «respondrà molt més prolongadament i amb molta més forçasi és atacada de nou.

En setmanes anteriors, Teheran ha amenaçat de forçar també el bloqueig de l’estret de Bab el Mandeb –que separa el mar Roig de l’oceà Índic– en cas que la guerra es reprengui. Aquest pas és la principal via de comerç entre Àsia i Europa. El seu tancament seria un revés enorme per a l’economia mundial, que pateix ja les conseqüències del bloqueig d’Ormuz, per on passava el 20% del comerç global de petroli i gas abans de la guerra.