La truita i el record dels que se’n van anar, per Pau Arenós

Sopar a l’aire lliure –amb un aire pesat que ni els ventalls espantaven– a la finca de Can Martí, propietat de Torelló, dels germans Paco i Toni de la Rosa.

L’entrada és increïble, amb les vinyes i les oliveres en pendent cap a la gran casa en un camí de desconnexió.

Una altra vetllada que formava part del tercer Festival Gastronòmic de Corpinnat, aquesta vegada, una aliança catalanobasca, amb els espumosos de Torelló i els plats de Taktika Berri, amb Carmen Erdocia al capdavant i els seus fills, Iker i María. I una absència: la de Julián Fernández, el marit i pare, mort de manera inesperada el febrer del 2022.

Carmen va rebre descalça, va cuinar descalça, va servir descalça, va conversar descalça, com una altra Carmen, l’Amaya.

Amb caràcter, guerrera, desimbolta, va assenyalar amb el braç obert els plats plens de ‘gildas’ i de pintxos de llagostí i ou, i va dir:

–He plorat tot el que havia de plorar. Tot això és molt Julián.

Tot això. L’abundància.

Destapat el corpinnat 225, del 2017, encara vigorós, però ja savi, adequadament bressat a les copes Riedel, les reputades truites del Taktika, restaurant obert el 1995 i que va portar a Barcelona des del País Basc l’ou poc quallat, ja tan de moda. I fetes al moment, cosa que també s’ha estès.

–Sempre poc fetes. I el peix poc fet. ¡Em tornaven troncs de lluç!

La de patates, amb aquella fluïdesa que és signe dels temps, i la de sidreria, amb bacallà i pebrot verd, totes dues baixes i sorprenentment sucoses.

Notícies relacionades

Ferran Adrià, sobre el xef René Redzepi i l’escàndol del Noma: «Si hi ha més testimonis d’abusos al sector, és el moment que surtin»

Quatre bons restaurants de la Boqueria on agafar forces

Abans de la mitjana de bou embolicada en flames, el dol festiu dels xipirons en la seva tinta.

I l’últim brindis de Carmen per a Julián.