¿Macarrons? Aquí Al Kostat

Al Kostat: té un nom arabitzat però és més català que Montserrat. Es refereix al racó, al menjador d'Alkimia (d'aquí ve la k compartida), que Jordi Vilà reserva per als platillos populars, i els popularitzats, com el bistec tàrtar enriquit amb anguila fumada, que l'acompanya des de fa anys com algú de confiança. Al principi es va dir Unplugged, però recordar el nom era més difícil que saber com es diu de veritat Bob Dylan. «Al costat de l'Alkimia», deien. ¿Keda clar?

És un espai secret a la vista: comparteix els serveis del restaurant amb estrella, però els seus preus són d'asteroide (uns 30 euros, sense beguda). Les butxaques amples poden treure al vent els bitllets verds (espardenyes, costelles i cap de gamba amb caviar), però també és possible menjar com un rei destronat: macarrons gratinats amb ragoût de vaca.

Notícies relacionades

Ferran Adrià, sobre el xef René Redzepi i l’escàndol del Noma: «Si hi ha més testimonis d’abusos al sector, és el moment que surtin»

Quatre bons restaurants de la Boqueria on agafar forces

Que un cuiner de l'escalafó superior s'ocupi dels macarrons, de les croquetes (en una fulla d'enciam i amb parmesà ratllat) i de les patates fregides (amb farigola, rovell d'ou i oli), vol dir que està més per les coses terrenals que per les etèries.

Vilà s'interessa per preparacions que els espadatxins de l'alta cuina i el floret van oblidar després de les primeres pràctiques: la truita. O el flam, entre els millors d'aquesta ciutat del milió de tiramisús. Bo l'arròs amb escórpora a la brasa, tot i que li sobra la (rara) endívia amb llimona. ¡I que el paelló no sigui antiadherent!