ELS RESTAURANTS DE PAU ARENÓS

Mediamanga: màniga llarga i camisa bona

Iván Castro obre al costat de Mont Bar un establiment orientat als clàssics (revisats) de la cuina popular

2
Es llegeix en minuts
Pau Arenós
Pau Arenós

Coordinador del canal Cata Mayor

Especialista en gastronomia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En el fil musical sonen Earth, Wind & Fire, que segons la visió malaltissa del cronista són elements necessaris per a la barbacoa. Segueixen Kool & The Gang amb 'Celebration' i alguna cosa d'això té Mediamanga, germà de Mont Bar, amb qui comparteix edifici. En un dels pisos hi han habilitat un taller i un menjador privat. Iván Castro -propietari amb Manel Arjó, el seu oncle, dels dos establiments- diferencia les propostes.

Segons les intencions d'Iván, a Mont Bar hi caben les tècniques d'avantguarda (i d'aquí poc només disposaran d'un menú degustació i d'una carta curta); a Mediamanga, no, orientat a la cuina tradicional. Crec que al client li és igual: el que vol és que cada bocí, en un lloc o a l'altre, sigui bo, tingui sentit, deixi algun record.

Els dos escenaris són equiparables: hi ha més cadires altes i barres que taules. En aquesta doble oferta, amb el carrer d'Aribau com a passarel·la, els cuiners són rotatoris: manen Domenico Ungaro i Javier Méndez, que en aquests moments està al capdavant de Mediamanga. Com a director, Jorge Guerrero.

En llocs amb 'punch' gastro haurien d'abolir els tovallons de paper en pro dels tèxtils. En les últimes dues setmanes he trobat aquesta cel·lulosa que no absorbeix a Mediamanga, Arume i Els Garrofers (Alella). Reivindico el tovalló de mida gran.

Mediamanga

Aribau, 13. Barcelona T.: 93.832.56.94Preu mitjà (sense vi): 30 €

Suco el pa del Forn de Sant Josep en l'oli Verde Esmeralda, varietat royal, molt bo. Carta de vins amb pesos pesants i lleugers. El primer negre és VS Murua 2012, un rioja, encara que m'atrau més el segon, Tomasito's, de la Conca de Barberà.

Els plats comparteixen una característica: són emblemes de la cuina popular amb un plus. La croqueta de carn d'olla porta menta; l'ensaladilla russa amb 'harissa', un bastonet fantàstic i bonítol natural (millor fumat: li falta gust); l'anxova amb endívia, remolatxa i formatge Blau de l'Avi Ton. El 'salmorejo' (que bo), mango i seitons fregits ("per dipejar", assenyala Javier). La següent tanda és una sorpresa: empanadilla amb cua de boví i salsa de xoco, negra i intensa. Em queixava fa uns dies de la dificultat de trobar una cresta renovada, i aquí la tenim.

Trixant de gamba i papada.

Es mantenen bé l'ostra amb ca­viar i cítrics i la cocotxa amb pernil i caldo de mongeta tendra (picantet). Gloriós el trinxat amb gamba, suc dels caps i papada de Casa Alba. ¿El trinxat emigra dels menjadors populars i l'estació per engalanar-se? Aurelio Morales també el treballa (amb rap i musclos) a la ­Terraza del Claris.

Flaqueja el caneló de galta amb moniato i uns innecessaris grans de magrana. Postres grandioses: borratxo amb amontillat.

Notícies relacionades

Si se li pregunta a Iván si al 'mediamanga' li falten el 'churro' (¿per què no fer unes postres?) i el 'mangotero', dirà: «Es refereix a la jaqueta curta: cal arremangar-se per treballar».

Parteixen de la cuina tradicional i miren amb ulleres modernes. No tinc clara la divisió Mediamanga-Mont Bar perquè les tècniques, d'avantguarda o rereguarda, són -o haurien de ser- necessà­ries i discretes, sense que el comensal se n'adoni. Sí que estic segur que la carta és de màniga llarga i camisa bona.

EL+