Ostres: 10 sabors de mar diferents

Una ostra del Mediterrani, més salada, poc s’assembla a una de l’Atlàntic, que fins i tot pot tenir un punt dolcet. Un tast a ­Gouthier (Mañé i Flaquer, 8) serveix per aclarir conceptes i disfrutar del sabor del mar de 10 maneres diferents, tantes com ostres hem tastat.

---

Fine de Claire. Sabor marí fresc, iodat. Té molta aigua. Els experts aconsellen maridar-la amb una garnatxa blanca de la Terra Alta, que li aporta acidesa i frescor.

---

Spéciale de Claire. Similar a la Fine de Claire, però molt més carnosa i rotunda en el paladar, on sorprèn per l’equilibri entre dolçor i sabor marí. El maridatge també és vàlid amb garnatxa blanca.

---

Maragda. ¡Té la carn verda! Això és per l’alga de la qual s’alimenta, anomenada Navicula blue. Carnosa i marina, amb un albariño funciona de me­ravella.

---

Del delta de l’Ebre. Aquesta ostra mediterrània és carnosa i molt marina. Li va molt bé un albariño per la seva frescor i notes cítriques finals.

Miurgen. Una gran desconeguda. Prové del mar d’Irlanda del Nord. Es diu així perquè miurgen, en gaèlic, significa «nascuda del mar». És carnosa, de color beix i amb un gust iodat i notes dolces. Un vi blanc de Bordeus amb sauvignon blanc i sémillon, fresc i llaminer en boca, hi marida bé.

---

Tsarskaya. La preferida dels tsars russos es cria a la Bretanya francesa entre tres i quatre anys. Molta carn blanca i ferma, de sabor iodat molt potent. Un blanc de Bordeus és una bona parella de ball.

---

Gouthier. Ostra molt carnosa i amb un sabor dolcet perquè les aigües de Normandia són menys salades. Perfecta per a un rosat de Côtes de Provence, fresc, amb notes de fruites del bosc.

---

Pousse en Claire. Carn ferma  i gairebé cruixent, amb un sabor dolç que també simpatitza amb el Côtes de Provence.

---

Notícies relacionades

"Autèntiques i picants": el bar de Rubí aclamat per les seves patates braves

Mor Paco Solé Parellada, propietari del restaurant 7 Portes

Belon. Ostra plana que es cria en aigües clares i fresques, amb un sabor mineral i més llarg. Carnosa, amb un sabor iodat metàl·lic i un lleuger punt amarg. Marida amb un cava brut nature, amb un carbònic suau i poca acidesa.

---

Pied de cheval. De les més singulars, per edat (entre 10 i 20 anys) i per mida (enorme). Per beure, un cava brut nature. —