Simpson, un clàssic original

L’Empordà és a l’estiu una petita torre de Babel –aquest any fallen els anglesos i s’han disparat els holandesos– on encara dominen els catalans. No tot l’any és estiu, però les segones residències han ajudat a l’enlairament d’una notable oferta gastronòmica. Un restaurant d’última moda és el Dvisi de Palamós. Un amic, conegut en el món gastronòmic, em va prometre que reservaria per a la primera setmana d’agost i només va aconseguir taula per al dimecres 25.

Però a l’Empordà ja hi ha restaurants clàssics que sobreviuen a les temporades i a les modes i que, fora de temporada, obren molts caps de setmana. Un d’aquests és el Simpson que regenta Félix Mozo, net d’un segovià que va ser destinat a Puigcerdà al control de duanes i que va decidir casar-se i quedar-se a Catalunya. El Félix, tota una personalitat, reconeix que, a la cuina, mana la seva dona, Maribel Palet i, junts, han aconseguit una carta original que atrau una clientela diversa, moltes vegades habitual. Al Simpson he trobat des de Salvador Alemany fins a Duran Lleida o Pere Fontana.

El Félix va començar fa molts anys a Torre Valentina. Després, ja com a Simpson –nom que va triar perquè li va agradar i és fàcil de recordar– va oficiar i va triomfar 22 anys al passeig de Llafranc. Es va eclipsar un any –assaig fallit a Platja d’Aro, on va estranyar la seva clientela– i aquest és el quart estiu en què els seus addictes el troben a Esclanyà, barriada de Begur. És fàcil de trobar. Surti per la carretera de Palafrugell a Begur, deixi a la dreta el cartell que diu «Nucli Antic d’Esclanyà» i uns 200 metres a l’esquerra trobarà una desviació amb tres cartells: Canapost, Mas Ses Vinyes i Simpson. A menys de cinc minuts hi ha un petit i encantador hotel, Mas Ses Vinyas, amb vista a la pròxima badia de Calella. Allà al jardí, amb espai interior vidrat i una magnífica terrassa, hi ha el Simpson, on el Félix és l’amo i senyor.

Una cuina poc comuna

El Simpson ja és un clàssic, però un clàssic gens convencional. La seva cuina és original, caracteritzada per amanides i primers plats –gens escassos, tampoc excessius– que són combinacions de sabors, resultat d’assajos consagrats per la pràctica i el veredicte del mercat. El Félix diu: «Sí, és una cuina pròpia i innovadora, però no pretenem un premi de creativitat, només satisfer el comensal». I, sens dubte, no és la típica cuina catalana, tampoc afrancesada o marinera. Tendeix a la modernitat i és fins i tot atrevida, però experimentada i sense ganes de sorprendre, o de caçar estrelles. El Félix està satisfet del que té i només desitjaria que el juny i el setembre fossin com el juliol i l’agost. L’any passat el teletreball va ajudar.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Una carta d’estiu ha de ser curta. Entre els primers apuntem l’amanida de carxofes amb pernil ibèric i ou a baixa temperatura, la d’albergínies, tomàquet i gambes i la d’hummus amb pop. Deu tenir unes 17 opcions més. Entre els segons, les carns de Girona i els peixos que provenen de les llotges de Palamós i Llançà. El Félix mou els ulls al parlar dels peixos del cap de Creus. L’estrella, els imbatibles ‘peus de porc’ a la brasa. La carta de vins és àmplia (unes 200 referències) amb una gran selecció de vins catalans. «Els meus clients consumeixen cada any més vi català, no només de l’Empordà sinó també del Montsant, el Priorat, la Terra Alta..., licors cada dia menys».

Preu, uns 80 euros per parella. Un clàssic gens convencional al paisatge gairebé idíl·lic d’Esclanyà.