Marc Márquez ja és el preferit tot i que no ho vulgui reconèixer
El vuit vegades campió del món venç amb autoritat a la primera carrera a l’esprint de l’any amb un esperançador doblet amb el seu germà Àlex.

El món (espanyol) de la Fórmula 1, no dic del bicampió Fernando Alonso, dic el món (espanyol) de la Fórmula 1, especialment, el periodístic, fa molt temps, massa, que parla del pla Alonso per a la 33. Es tracta d’aconseguir la 33a victòria del Nano en el gran circ. La 32 es va produir fa ja 11 anys: Barcelona, 23 de maig del 2013. Vistos els assajos hivernals del nou Aston Martin, sembla que la 33a trigarà a arribar. Esperem Adrian Newey, el Gigi Dall’Igna de l’F1.
El pla Márquez, sí, funciona. No consisteix a tornar a guanyar, ja va guanyar tres grans premis l’any passat, amb una moto inferior. El pla Márquez és tornar a ser campió i oblidar els quatre anys de penúries, el viacrucis de lesions i, sobretot, la sensació que ja no era un pilot guanyador. El més gran dels Márquez es va traçar un pla i, ahir, va complir una altra etapa.
En el primer cap de setmana vestit de vermell, en la seva primera carrera, bé, sí, petita (13 voltes en lloc de les 26 d’avui), Márquez va fer un pas més en la seva estratègia impecable, aquella que va començar jugant-se la vida (esportiva), viatjant a la clínica el maig, Rochester, Minnesota, Estats Units, perquè, durant sis hores, tres doctors li destrossessin l’húmer dret i li reconstruïssin.
El risc
Més setmanes de recuperació, de gimnàs, de massatge, de rehabilitació, de sacrifici, de dolor, de dubtes. I, de sobte, nova prova: he d’abandonar Honda, he de saber si serveixo o no per a això. Esbrinar si puc tornar a guanyar. Els japonesos el van ajudar a completar el seu pla. El van deixar lliure. Nou risc, me’n vaig a un equip, petit, familiar, amb menys mitjans i una moto vella. Vaig i guanyo. I em demostro a mi mateix que continuo sent pilot. I, no només això, aconsegueixo obrir els ulls dels caps de Ducati perquè s’adonin que jo soc el seu pilot.
I aquí està, al millor equip del món, aviciat, estimat, amb la millor moto, contra el millor company del món, el bicampió Pecco Bagnaia. I faig el millor hivern des del meu impecable (gairebé insultant) 2019, l’any de l’últim ceptre. I acabo sent el més ràpid aquest hivern.
El pla Márquez arriba al seu primer dissabte en vermell, senar (93) i passa. Calor asfixiant, Buriram, Tailàndia, comença el gran repte: pole position número 95, sortida perfecta, primera volta impecable liderant el grup, tornada ràpida de carrera en el segon gir i victòria, amb més d’un segon d’avantatge sobre el seu germà Àlex, "la guinda d’aquest formidable dissabte", va dir el vuit vegades campió.
Condició física
El pla Marc Márquez sí que funciona, malgrat que el campió de Cervera (Lleida) no pensa aixecar els peus del terra. "Fa tants anys que estic aquí, al Mundial, he vist i sofert tantes coses, tantes situacions que, ara, més que mai, no penso creure’m res i molt menys ser superior a ningú. És només dissabte, és només una carrera a l’esprint, el premi aquest diumenge. Som al lloc que volíem, amb la moto que volíem i, sí, sembla que en bona forma física, però això és molt llarg i pot passar de tot", expllica.
A Buriram, ahir, no hi va haver carrera, cert. Va passar el que tothom pensava. Márquez va arrencar primer ("per això crec que és vital tornar a recuperar les poles, perquè, a partir d’allà, qui mana ets tu"), va creuar la meta primer en la primera volta i va acabar guanyant, sense problemes. Al pla li queden encara 41 carreres, però funciona. És el bo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INCENDIS FORESTALS Una vella i «maleïda» cançó de Serrat, l’himne per recordar l’estiu en què va cremar l’oest espanyol
- Dol en el cine espanyol Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’
- Reforma de l’Administració El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris
- Servei d’Aigües de Catalunya Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»
- Medi ambient L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%
- Reunió del Consell Executiu El Govern llaura el camí dels pressupostos amb un reforç de la hisenda catalana i el reconeixement final a la llei de barris
- Apunt El somriure de la Gioconda
- ELS TERMINIS DEL RETORN El Barça s’afanya pel Camp Nou
- TENSIÓ A MONTILIVI El Girona no sap sortir del laberint des de fa mesos
- El mar al voltant Eliska i la seva lluita per un somni