Espanya remunta contra Bèlgica amb dos gols en l’afegit

Semblava que Espanya no carburava de cara a porteria. Que molt de control de la pilota i el joc però poca efectivitat. Però el conjunt de Montse Tomé ahir a la nit va saber patir malgrat els errors i es va emportar la victòria contra Bèlgica (3-2) amb dos gols en el temps afegit. Pina va fer reaccionar l’equip, Lucía el va consolidar i Martín-Prieto va desencadenar l’eufòria.

I pot ser que la manca de soroll extern ajudés Espanya a sentir-se lliure. El fet de no notar més pes que el de la pressió per guanyar. Després de conèixer-se la sentència del cas Rubiales, tot i que s’estigui pendent d’apel·lacions diverses, el futbol femení tanca un capítol dur i anguniós que ha costat la pau a moltes futbolistes que van sortir a la gespa del Ciutat de València. Amb aquest aire, Espanya va estar centrada. Lluny d’aquestes actuacions dubtoses i erràtiques d’anteriors partits de la selecció dirigida per Tomé, contra Bèlgica, Espanya es va relaxar, en el millor sentit de la paraula.

El combinat nacional es va agradar, va connectar amb facilitat i es va veure superior en el duel contra les red flames. Va agafar ritme i confiança, però un error d’Irene Paredes en un rebuig al centre de l’àrea petita va regalar el gol a Bèlgica. L’esfèric va caure a la bota de Toloba i el va empalmar per superar Cata Coll. Tomé animava des de la grada, no volia que el seu equip canviés res. Tan sols calia continuar intentant-ho. Així ho va continuar intentant en el segon temps. Va estampar la pilota contra el pal fins en tres ocasions i ho va provar sense sort. Es van veure llacunes en atac de la davantera espanyola. Les rematades van ser bastant defectuoses i, ni amb l’entrada de Lucía García a l’hora de partit, Espanya va trobar solucions.

Mariona va ser la seva arma més mordaç. La balear, que va marxar a Anglaterra aquest estiu deixant el Barça, no ha perdut el seu toc. Aquest desequilibri i verticalitat, amb un desbordament letal. No només el Barça la troba a faltar, sinó tot el futbol espanyol, que ha perdut una de les seves millors jugadores. Just després d’una jugada erròniament anul·lada per fora de joc de la gunner, va arribar la segona diana de Bèlgica.

Claudia Pina va fer reaccionar el conjunt de Tomé. Amb una conducció d’equilibrista entre defenses, la catalana se la va col·locar a la dreta per superar la portera belga. Va intentar pressionar durant els minuts finals del duel, però més enllà de rematades molt desviades de l’arc no hi va haver cap perill. Fins que Lucía García es va redimir. La davantera del Rayadas va rematar una pilota que Salma Paralluelo va centrar i va firmar l’empat en l’afegit.

Wembley, pròxim repte

Notícies relacionades

La Vuelta a Espanya arriba a Catalunya: així és el recorregut de les seves tres etapes transcendentals

El somriure de la Gioconda

El ressorgiment d’Espanya el va consolidar Martín-Prieto. En el moment adequat i el temps just. La pilota va rebotar per l’aire sense que ningú aconseguís encaminar-la cap a la porteria. L’última en intentar-ho va ser Salma, que després d’un parell de rebots va cedir l’esfèric a Martín-Prieto, que va segellar una remuntada de caràcter.

La Roja mira cap a Wembley, on l’espera una Anglaterra amb ganes de revenja. Les espanyoles les van batre a la final del Mundial. Sens dubte, el partit de dimecres vinent és el millor partit de seleccions que es pot veure en aquest moment. I el conjunt de Tomé no arriba en un bon moment ni de bon tros.