El Barça es juga la ‘final four’ a una carta al Palau

Grimau reconeix «el plus d’energia» per jugar a casa el desempat contra l’Olympiacos, però recorda que s’han de «fer moltes coses bé per guanyar».

El Barça es juga la ‘final four’ a una carta al Palau

JOAN doMÈNECH

2
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ja s’han disputat dues competicions (Supercopa d’Espanya i Copa del Rei), i hi ha dos trofeus més en l’horitzó encara llunyans (Eurolliga i Lliga), però el Barça de bàsquet es prepara per disputar avui "el partit gran de la temporada". ¿El primer? ¿El tercer? ¿L’últim? Encara no se sap, però Tomas Satoranksy va qualificar ahir amb tan insuperable rellevància el duel contra l’Olympiacos (21.00 h), el cinquè partit de l’eliminatòria de l’Eurolliga i que obre o tanca les portes de la final four de Berlín (del 24 al 26 de maig).

És el partit gran de la temporada i jo no voldria jugar-lo enlloc més que al Palau", va afegir el base txec, reivindicant el privilegi que suposa jugar-se les castanyes, mitja temporada, a casa. L’equilibri de forces presideix l’enfrontament entre el Barça i l’Olympiacos, tot i que el precedent més immediat, el quart partit de la sèrie, segellés una pallissa de 34 punts de diferència.

El partit més important, "juntament amb la final de la Copa del Rei", matisava Roger Grimau al seu pupil, sense restar gens ni mica de la transcendència del xoc europeu, precisament per ser la frontera de la classificació a la màxima cita continental. El Madrid, rival del guanyador d’aquesta nit, ja ha pagat la reserva de l’hotel de Berlín.

El Palau de les grans nits

Grimau espera que el Palau sigui "el de les grans nits que he conegut durant 45 anys" (la seva edat, no l’antiguitat del recinte, que complirà 54 anys a l’octubre), però va advertir que "jugar a casa o fora no et garanteix ni guanyar ni perdre". Així s’ha vist en l’eliminatòria, amb un triomf en camp aliè de cada equip: el primer de l’Olympiacos a Barcelona, que arrabassava l’avantatge del camp als blaugrana, i el primer del Barça a Atenes que amenaçava els blanc-i-vermells amb l’eliminació davant la seva ardorosa afició.

"El que et dona jugar a casa és un plus d’energia, t’ajuda, però has de fer moltes coses bé en el partit per guanyar", va desgranar el tècnic, tan cansat d’al·ludir als "detalls" que poden ser decisius –"parlem d’igualtat des de la primera jornada", va recordar–, com excitat per la nit que s’acosta, "fent-li voltes a tot i amb aquesta inquietud a l’estómac" que vivia quan era jugador.

Notícies relacionades

No és una experiència nova per a Grimau. Ni tampoc per als jugadors com Satoransky, als seus 32 anys. Tots dos coneixen perfectament la pressió del club. "¿En quin any de la història un equip del Barça, de qualsevol secció, no ha hagut de guanyar un partit?", preguntava Grimau, que ha procurat enterrar el record de l’últim antecedent amb l’Olympiacos. Satoransky creu que la moral es va reparar amb els 20 punts remuntats al Gran Canària, tot i que costés el cansament d’una pròrroga.

"A partir del segon quart no va sortir res rodó. Vam perdre malament, no ens enganyarem, ens van passar per sobre", va admetre Grimau, incidint que una derrota ajustada hauria generat la mateixa situació: l’última cita al Palau.