"Vull la samarreta d’Iñaki Peña"

Demà afrontarà el partit més important de la seva carrera, però està tranquil i disfrutant del camí mentre passeja amb els gossos. Arnau Fàbrega Mañas (Llançà, 2000) va haver de fer les maletes de petit per perseguir el somni de ser futbolista –entre els seus equips hi figuren el Girona, l’Espanyol, el Granada i Las Palmas–, tot i que sempre que pot torna a casa. Per sentir-se a prop dels seus. Té el suport incondicional de la família, que aquest cap de setmana no es perdrà la cita a Barbastre. Serà històric. El porter gironí, que ja sap què és eliminar un Primera després de mantenir el zero contra l’Almeria (1-0), vol fer-la grossa davant el Barça en els setzens de final de la Copa del Rei.

Abans de la tempesta, respira calma al camp del Llançà, desgastat pel pas del temps. Allà van ser els seus orígens. On va començar a somiar lluitar "contra els grans". "Sempre he desitjat jugar un partit amb un dels noms propis del futbol mundial. Ha sigut un dels meus grans objectius. Estem molt contents que ens hagi tocat el Barça", explica l’Arnau. Sobretot, un club tan admirat a casa seva. "D’una manera o d’una altra, la meva família sempre hi ha estat vinculada. Però diumenge faran una excepció i aniran amb mi". No s’ho perdrà ningú. Els pares, la germana, oncles, amics... El porter tindrà el seu propi club de fans entre les 6.000 persones que ompliran el Municipal de Barbastre. Hi ha tants nervis i emoció que la mare reconeix que ja té preparat el diazepam al bolso per si de cas.

"Els millors del món"

"Traient el sentiment, que és evident que està, me’l prenc com qualsevol altre partit. Sona a acudit, però estem tenint més facilitats per preparar el partit contra el Barça que davant qualsevol altre rival. Hi ha milers de vídeos, el coneixem, sabem què fan els jugadors... Cancelo centra amb l’exterior, Lewandowski intenta picar l’esquena dels centrals, Balde tira per dintre... Ho sabem tot de tots. Intento estar ben relaxat. Si fem , no hi haurà res per recriminar", comenta. En aquest sentit, l’Arnau insisteix que no pot destacar cap jugador per sobre de l’altre: "És tota la plantilla. Són els millors del món en les seves posicions. Seran un rival dur i un problema en tots els sentits".

Ara bé, si s’ha de fixar en algú, aquest és Iñaki Peña: "M’han demanat diverses samarretes. A mi em fa molta il·lusió la seva. Crec que està fent una feina espectacular des d’una posició molt complicada perquè té un gran porter per davant com és Ter Stegen. Tot i així, quan surt compleix. M’hi sento identificat".

Premi a tant sacrifici

A l’hora de la veritat, serà inevitable que li vinguin centenars de moments al cap. "És un partit molt important. He dedicat tota la vida a partits com aquest, en què es resumirà tot. Darrere hi ha el treball, l’esforç, el sacrifici, el patiment i, sobretot, creure. És un regal per a mi i per a la gent que també s’ha sacrificat amb mi. Espero que ho disfrutem al màxim", diu.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

El porter de Llançà s’ha incorporat aquesta temporada al Barbastre, de Segona Federació, després de finalitzar l’etapa en l’Olot. "És un club molt pròxim. A la gent li agrada el futbol i es preocupen per tu. Els veïns s’acosten a casa nostra per assegurar-se que no ens falti res. Notem el seu suport i afecte. Hi ha molta il·lusió. Eufòria. És bonic".

En el Granada, l’Arnau es va quedar amb la mel als llavis de debutar en la Lliga davant la Reial Societat pels positius de covid en la plantilla que dirigia Diego Martínez el curs 2020/2021. Com que formava part de les convocatòries de l’Europa League, es va haver de quedar confinat amb la resta de jugadors del primer equip el dia que li anaven a donar l’oportunitat. "Tinc l’espina clavada perquè realment veia a prop el somni, però no es va donar". Ara, a la fi, arriba el Barça.