Barcelona, laboratori de la ciutat del demà

La sostenibilitat és un concepte que va arribar una mica tard a Barcelona. Tot i que n’hi va haver esclats, com la pacificació del Portal de l’Àngel el Nadal de 1973, el primer exercici d’urbanisme tàctic que es va atrevir a desafiar el cotxe. El 2024 les coses són molt diferents. La lluita contra la contaminació ja no és una neura de ciclistes amb cabell llarg i són molt pocs els que discuteixen que el canvi climàtic és un fet científicament irrefutable. Zona de baixes emissions (ZBE), eixos verds, superilles, transport públic de zero emissions, sharing...; si els catalans fan coses, com deia Mariano Rajoy, Barcelona també. Però, ¿són suficients?

Un bon exemple d’acord polític que ha aconseguit transcendir els colors del govern de torn és la zona de baixes emissions, que va començar a funcionar el gener del 2020. Des del 2017, quan es va començar a advertir de la implantació del paraigua ambiental metropolità, els vehicles més contaminants, sense distintiu ambiental o etiqueta B, han passat de representar el 61% a ser només el 19,3% del parc circulant (no s’ha de confondre amb els vehicles matriculats i fitxats per la DGT). Una reducció del 70%.

Menys cotxes

Notícies relacionades

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

Es registren uns 600.000 desplaçaments menys al dia en cotxes bruts, però encara continua pendent l’altre repte: el de la quantitat d’automòbils que hi circulen. És a dir, s’ha avançat en contaminació perquè els vehicles ara són més nets, però la quantitat de conductors amb prou feines s’ha reduït, malgrat que els desplaçaments en vehicle privat han baixat del 20% per primera vegada en la història moderna de la capital catalana.

El problema és el de sempre: cada dia entren a la ciutat més de mig milió de turismes, gairebé sempre amb un sol ocupant que en molts casos encara no disposa d’una alternativa eficient, ràpida i fiable per substituir el cotxe pel transport públic.