D’economia circular a aigües grises

EL PERIÓDICO selecciona cinc d’aquests projectes locals en llocs com Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat, Mataró, Sant Cugat del Vallès o l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per il·lustrar què significa realment ser una ciutat sostenible.

Santa Coloma de Gramenet: refugi de biodiversitat.

Des de fa dècades, Santa Coloma lluita per recuperar el riu Besòs com a espai natural i de foment de la fauna i flora mediterrànies. És en aquest context on sorgeix el 2020 una estratègia pionera —i conjunta entre ajuntament, AMB i Ministeri per a la Transició Ecològica— per protegir el Refugi de Biodiversitat que cohabita en el cabal del riu i que amb la contaminació ambiental i acústica de Barcelona es veu molt afectat.

El projecte, amb una inversió econòmica de gairebé sis milions d’euros i un termini d’implementació de sis anys, té per objectiu fomentar que l’ecosistema es vagi desenvolupant de manera autònoma i la fauna s’estableixi i es reprodueixi amb el temps, alhora que contribuir a l’educació ambiental i la divulgació científica.

Fins ara, s’han construït tres basses al costat del curs del riu. S’han plantat nous arbres, arbustos i plantes autòctones adaptades als entorns fluvials. També s’han instal·lat estructures per afavorir la reproducció d’espècies característiques de l’entorn amb hotels d’insectes, nius d’ocells i ratpenats. Els pròxims passos seran crear basses amb l’aprofitament de l’aigua del Rec Comtal i connectades amb el curs fluvial.

El Prat de Llobregat: la comunitat energètica.

El Prat de Llobregat impulsa, des que es va posar en marxa la Declaració d’Emergència Climàtica del 2019, una alternativa energètica pionera a l’Estat que busca la independència local de les grans companyies energètiques per ser autosuficients en un futur. A través de l’empresa pública comunitària Energia del Prat, la població treballa des del 2023 per autoproveir-se de l’energia que ella mateixa genera.

Tot i que és un projecte que acaba d’arrencar, en el dia d’avui ja s’han instal·lat pèrgoles fotovoltaiques a més de 20 edificis, entre els quals escoles i esglésies. Les plaques alimenten energèticament tots els edificis que es troben en un radi de dos quilòmetres de distància de les instal·lacions. La iniciativa també ha desplegat una xarxa de cotxes elèctrics amb un total de 12 vehicles compartits.

En el context d’aquest pla, la creació de la Comunitat Ciutadana d’Energia (CCE) actua com a eix essencial de l’aposta sostenible. El pressupost municipal per a la transició cap a un ús d’energies renovables és de 300.000 euros. El finançament de les diferents actuacions està repartit a parts iguals entre el consistori i el capital privat que col·labora en la realització d’aquesta iniciativa. Junts acumulen el 80% dels fons. El 20% restant els inverteix una associació d’usuaris.

Mataró: l’economia circular.

Per la seva banda, Mataró s’ha proposat convertir-se en un referent en economia circular de cara a l’any 2030. Amb la participació de l’administració local, empreses, ciutadans i centres acadèmics, la ciutat aposta per fer una transformació completa dels modes de consum i deproducció.

L’estratègia circular s’emmarca en l’Agenda Urbana 2030, alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU (ODS). A més, Mataró ja s’ha unit a l’European Circular Cities Declaration per accelerar aquest canvi cap a un patró econòmic responsable.

La capital del Maresme té clars sis eixos prioritaris per a la seva transformació en la direcció de l’economia circular: alimentació; tèxtil i moda; béns de consum; construcció; sistema sanitari; comerç i hostaleria.

Sant Cugat del Vallès: reutilització d’aigües grises.

A Sant Cugat del Vallès, ja fa dues dècades que s’ha adoptat un sistema inusual a Espanya: reutilitzar aigües grises per omplir les cisternes dels vàters a la majoria dels edificis residencials. La sequera que es viu actualment a Catalunya ha motivat que diversos municipis, començant per Barcelona, incorporin aquest requisit en totes les noves construccions.

A Sant Cugat, al voltant del 30% de les llars estalvien entre un 30% i un 35% d’aigua mitjançant aquest sistema. Aquesta política pionera es remunta al 2002, quan es va aprovar la primera ordenança local d’estalvi d’aigua, que després va ser actualitzada el 2008 i el 2018 per ser més restrictiva. A més de la reutilització d’aigües grises, el municipi també obliga a instal·lar dipòsits d’aigües pluvials per a certs jardins i sistemes d’aprofitament d’aigua de piscines segons la seva mida.

Tot i que unes 30 localitats a Catalunya han aprovat ordenances similars, continua sent una política minoritària a causa de la falta de legislació en àmbit autonòmic o estatal. De fet, en l’actualitat Barcelona pretén requerir sistemes d’aprofitament d’aigües grises en totes les noves promocions i grans rehabilitacions. El procés està en fase de consulta pública i s’espera que s’aprovi a finals d’any.

AMB: la nova xarxa d’electrolineres.

Notícies relacionades

Europa exporta 30 milions de tones d’escombraries a l’any com a mínim

20.000 tones de cendra d’escombraries que no es reciclen

L’AMB impulsa com a administració supramunicipal una nova xarxa d’electrolineres, és a dir, un conjunt de punts de recàrrega per a cotxes elèctrics distribuïts al llarg dels municipis de l’àrea metropolitana sense incloure Barcelona ciutat, que compta amb el seu propi projecte. Sant Boi de Llobregat ha sigut la ciutat elegida per fer els primers passos del projecte.

Segons fonts de l’AMB, es tracta d’"una de les xarxes metropolitanes públiques d’electrolineres de recàrrega ràpida més extenses del sud d’Europa". A partir de l’experiència de Sant Boi, l’AMB passarà, a finals del 2024, de les deu electrolineres inicials a una xarxa de 102 punts de recàrrega elèctrics, que permetran donar servei i carregar simultàniament 367 vehicles elèctrics. Aquest pla de millora sostenible es farà amb la col·laboració d’ajuntaments de diverses ciutats i de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).