Aconseguir ciutats verdes no és una utopia

Existeixen innombrables informes científics que desglossen, d’una banda, tots els problemes ambientals de les metròpolis i, de l’altra, tots els beneficis que obtindríem, per exemple, reduint la contaminació i creant més espais verds en els entorns urbans. Segons explica Peña, l’aposta per les ciutats sostenibles no només suposa un benefici per al medi ambient sinó que, a més, es tracta d’una cosa que "millora la vida, el benestar i la salut de les persones" i fins i tot "afavoreix l’economia". "Són coses que mereixeria fer encara que no existís la crisi climàtica o la contaminació. Estem parlant de solucions que ens ajuden a crear un present i un futur millor per a tothom", comenta aquest divulgador.

Aquestes són algunes de les receptes que es plantegen per crear ciutats més sostenibles.

Més espais verds.

Una de les primeres fórmules per crear ciutats més sostenibles és augmentar la presència d’espais verds. "Es necessiten més parcs grans i plens de vegetació, però també més presència d’arbres i de verd als carrers", comenta Natalie Mueller, epidemiòloga ambiental i experta en planificació urbana d’ISGlobal. Segons apunta un informe de les Nacions Unides sobre ciutats sostenibles, l’expansió del verd a les metròpolis contribueix a millorar la qualitat de l’aire, reduir la contaminació acústica, restaurar la biodiversitat i fins i tot esmorteir l’impacte de les onades de calor.

També hi ha estudis que demostren que els espais verds tenen innombrables beneficis per a la salut dels ciutadans. "Els espais verds promouen l’activitat física i tenen un impacte molt favorable per a la salut mental", comenta Mueller. "La creació d’aquests espais també afavoreix la socialització, i això és una cosa molt important de cara al benestar social", afegeix aquesta especialista.

En els últims anys són moltes les metròpolis que han incrementat les zones verdes. Barcelona, sense anar gaire lluny, ha convertit en zona de vianants quatre artèries de la ciutat i n’ha fet eixos verds. A l’altra punta del globus, a Medellín, també s’han desplegat corredors verds per diverses zones de la ciutat. I a Seül s’ha eliminat una gran autopista i s’han recuperat sis quilòmetres de rierol. Diversos estudis estimen que aquest tipus d’actuacions han aconseguit fer baixar el termòmetre entre tres i cinc graus a les zones intervingudes.

Mobilitat sostenible.

Una altra de les grans receptes per aconseguir ciutats més sostenibles és reduir la dependència del cotxe. D’una banda, perquè, tal com apunten els estudis, el vaivé de vehicles és una gran font de gasos amb efecte hivernacle, afecta la qualitat de l’aire i perjudica la salut dels ciutadans de moltes maneres. De l’altra, també hi ha informes que apunten al fet que l’expansió del cotxe ha relegat els ciutadans a espais diminuts i que això també limita activitats tan essencials per al benestar social com, per exemple, els espais de joc per als nens o simplement les zones per passejar i reposar de la població general.

Hi ha ciutats que han decidit abordar aquest problema restringint la circulació de cotxes, promovent el transport públic i afavorint l’ús de bicicletes. A Amsterdam, per exemple, així com a gairebé totes les ciutats dels Països Baixos, els cotxes s’han convertit en una cosa residual. La majoria de la gent es desplaça amb bicicleta o amb transport públic i, en conseqüència, els que aposten pel cotxe es desplacen més de pressa i no pateixen tant trànsit. En ciutats com Vitòria o Santiago de Compostel·la també s’ha aconseguit reduir de forma considerable el trànsit de cotxes pel centre de la ciutat i avui dia hi ha zones que són pràcticament per als vianants.

Una altra opció és replantejar completament el concepte de mobilitat. París, per exemple, està intentat apostar pel projecte de la ciutat dels 15 minuts perquè els ciutadans puguin tenir a l’abast d’una passejada totes les necessitats i serveis essencials, com la feina, la compra, l’educació, els centres de salut o els espais d’oci. Aquest model aconseguiria, d’una banda, reduir el nombre de desplaçaments i, de l’altra, afavoriria aquells més sostenibles, tant si són per als vianants, amb bicicleta o amb transport públic. Ciutats com Shanghai, Melbourne o Portland ja tenen projectes en aquesta línia.

Recursos circulars.

Una ciutat més sostenible també és aquella que sap aprofitar (i reaprofitar) millor els seus recursos. Cada vegada són més, per exemple, les associacions i entitats que estan desplegant projectes amb energies renovables als seus edificis, ja sigui per a autoconsum o per crear veritables comunitats energètiques. Al Prat de Llobregat s’ha creat una comunitat energètica integrada pels veïns, el mateix ajuntament i les empreses locals per proveir el municipi d’energia neta. El mateix passa a Brooklyn. En aquests moments s’estima que a la Gran Bretanya hi ha més de 400 comunitats energètiques, i a Austràlia, un centenar més.

"També hi ha cada vegada més projectes circulars per millorar l’ús de l’aigua", comenta Berta Roset, investigadora de l’l’Institut de Ciència i Tecnològia Ambientals (ICTA-UAB) i vicepresidenta del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB). "De vegades es tracta d’una cosa tan senzilla com replantejar si realment necessitem aigua potable per a certs usos o si podem recórrer a aigua regenerada. O si, per exemple, podem millorar les xarxes de distribució d’aigua als edificis per reaprofitar les aigües grises per a les cisternes, per exemple", assenyala.

Petits (grans) canvis.

No totes les receptes per crear ciutats més sostenibles passen per projectes a gran escala. Hi ha moltes solucions que es poden impulsar des de les llars i les escoles. Ja són molts els centres escolars que, per exemple, disposen de menús basats en productes de temporada i proximitat i, en molts casos, ofereixen un consum reduït de carn per minimitzar així l’empremta d’aquests productes. A les escoles espanyoles hi ha centenars de projectes per crear horts o punts de compostatge, construir refugis per a la biodiversitat o fins i tot impulsar projectes de ciència ciutadana per entendre els impactes de la crisi climàtica i, en la mesura que sigui possible, treballar en possibles solucions.

Notícies relacionades

Europa exporta 30 milions de tones d’escombraries a l’any com a mínim

20.000 tones de cendra d’escombraries que no es reciclen

Les associacions de veïns tenen un paper clau en el disseny de ciutats sostenibles. A Barcelona, per exemple, una entitat veïnal va impulsar un projecte per renaturalitzar els escocells dels arbres. A Brooklyn, un grup de veïns va decidir crear un hort gegant urbà al terrat d’una nau industrial i ara no només intercanvien la fruita i verdura que cultiven, sinó que també fan canvis amb altres tipus de productes. Al brasiler Sao Paulo, una entitat de veïns ha reconvertit un espai abandonat en un parc urbà amb vegetació nativa.

"No existeix una única recepta per crear ciutats més sostenibles, però sí un inventari de solucions a petita i gran escala amb un potencial revolucionari", explica Javier Peña. L’important, segons argumenta aquest divulgador ambiental, és "fer aterrar aquests projectes sobre el terreny" i "mostrar com estan millorant la vida dels ciutadans". "Tots aquests exemples ens permeten visualitzar què significa realment fer front a la crisi climàtica. No es tracta de parlar de sacrificis, sinó de tot el que guanyem amb aquests models de ciutat", afegeix.