Del gest de Raphinha a la bona obra del capità

Philippe Coutinho va cavar la seva fossa a ulls dels culers una nit en què es va tapar les orelles per fer veure que no feia cas dels xiulets. Acabava de marcar un golàs contra el Manchester United en la Champions. Va ser aplaudit després al ser substituït, amb el 3-0 al marcador que desprenia felicitat. Era el 19 d’abril del 2019, data que remet als quarts de final de la competició europea.

Coutinho no va marcar cap gol més i, al final de temporada, va ser cedit al Bayern perquè el Barça no deixés lliure la, llavors, inversió més cara de la història. Va tornar el 2020, va jugar mig any i va marxar definitivament entre la indiferència general. Aquella nit Sergi Roberto era al camp.

Atenció, res més

Raphinha es va ficar ahir a la nit els dits a les orelles com va fer el seu compatriota aquell dia. Un gol nascut d’un rebuig del porter a un cop de cap d’Araujo en un córner. Res brillant, només un exercici d’atenció. A l’Almeria, el cuer destacat de la Lliga. L’1-0 cap a la mitja hora de joc, un avantatge que va durar poc, un sospir.

Raphinha va costar 55 milions i aquest gest entre la protesta i la reivindicació es va tornar irritant. Set minuts després igualava Baptistao. Van tornar els xiulets. Fins aleshores s’havien dedicat a un parell de llargues possessions de l’Almeria, innòcues però que el Barça no va saber escurçar amb la pressió; a partir de llavors, les mirades de l’afició es van tornar més severes. Ahir a la nit encara seguia Sergi Roberto al camp.

L’extrem brasiler no tenia res a reivindicar ni res de què protestar. Era el seu tercer gol en la Lliga. Des del 26 de setembre, a Mallorca. Els culers només li han pogut aplaudir a Montjuïc el gol al Betis en la cinquena jornada. Eren molts menys a les grades. Des d’aquella tarda de setembre, en l’ascensió cap a la muntanya han desaparegut 10.584 pelegrins dels 45.055 que van disfrutar amb aquella apoteosi (5-0). El Barça ha deixat de golejar. Amb prou feines guanya. I, en el declivi, l’Almeria va accentuar la caiguda d’espectadors. L’Atlètic havia establert la pitjor assistència (34.568 persones) i l’Almeria la va rebaixar a 34.471.

Aplaudits tots

Notícies relacionades

Nadal sufoca la rebel·lió de Cachín i s’aferra a Madrid

Harry Kane, l’astre sense títols

El reivindicatiu Raphinha va marxar aplaudit entre altres raons perquè el substituïa Lamine Yamal, el nen de l’equip. Ell va aplaudir breument la grada. La generositat de l’afició es va comprovar amb els aplaudiments que va rebre Oriol Romeu, amb uns errors que han sigut més visibles i van sortir més cars (dos gols de l’Anvers, per exemple), i els breus càntics d’ànim d’Iñaki Peña després de fallar en el 2-2.

Més que gestos, el Barça necessita accions silencioses. D’això en sap Sergi Roberto després d’una dècada a la plantilla. El primer capità tornava a ser titular per les absències de Pedri i De Jong. Sergi Roberto, carregat de motius per engegantir la seva figura davant la grada amb els dos gols que van salvar el Barça, no va protestar ni va reclamar res a Xavi i Raphinha. L’alleujador tancament de l’any que demanava a crits l’equip, esgotat completament.