«El meu entrenador va voler enviar-li un missatge al meu psicòleg que deia ‘El que necessita és que la follis’»

«Un entrenador una vegada es va equivocar i, en comptes d’enviar-li un missatge al meu psicòleg, en una competició en la qual jo ho estava passant malament, es va equivocar i me’l va enviar a mi. I el missatge el que deia és: ‘El que necessita és que te la follis’. A partir d’allò la meva relació amb el meu entrenador, en qui jo confiava al cent per cent, va ser horrible... Que per millorar la meva mentalitat el meu psicòleg havia de ficar-se al llit amb mi, va ser molt impactant».

Aquest és un de les desenes de testimonis que recull la investigació titulada ‘Desigualtats de les esportistes d’alta competició a Espanya i mesures per a la igualtat efectiva’, i en el qual la mateixa entrevistada reconeix que, en el moment de rebre aquell missatge, no sabia que podria haver actuat en contra d’aquesta situació.

Per acabar amb aquesta situació, i altres tantíssimes experiències de masclisme, tracte desigual, assetjament, abusos i agressions sexuals dins de les federacions esportives, el Ministeri d’Igualtat ha presentat aquest informe que recull experiències de 16 dones esportistes d’alta competició; sis representants de l’àmbit de la gestió esportiva, professional i tècnica; tres professionals del periodisme esportiu i dues persones expertes amb un ampli bagatge en l’esport femení professional.

Consoladors per a elles, diners per a ells

Totes elles deixen anècdotes i casos, propis o aliens, que demostren les diferències que hi ha entre l’esport masculí i el femení. Com amb els premis. «En ciclisme, per exemple, hi havia vegades que s’entregaven els premis i encara les dones no havien acabat», critica una campiona del món d’esquí i exsecretària d’Estat de l’Esport. «De vegades és un consolador, un robot de cuina, un set de manicura, un vibrador; a ells, en canvi, premi en metàl·lic. Això passa en l’esport en els últims mesos i en els últims anys».

La ciclista holandesa Ellen van Dijk, campiona del món de contrarellotge, va ensenyar a Twitter l’obsequi atorgat per l’organització del Tour de Friesland amb un missatge que deia que «els premis en el ciclisme femení estan millorant». «Podeu deixar-me consells sobre com utilitzar-los en els comentaris», inorizaba.

Prizes in women’s cycling are improving 😅. You can leave tips on how to use it in the comments😂 pic.twitter.com/Fh23MVG4vv

— Ellen van Dijk (@ellenvdijk) 3 de marzo de 2022

En la 19a Carrera de la Dona, disputada el mes de maig passat a Madrid, la campiona de la prova, Ivana Zagorac, va ser premiada amb una Thermomix, un robot de cuina; la seva germana, Sladjana Zagorac, va rebre un aspirador sense cable; i la tercera a arribar a la línia de meta, l’espanyola Silvia Rey Vega, va rebre, com la resta de milers de participants, productes aprimadors. 

¿Estàs malalta?

Un altre dels problemes que surten a col·lació en aquest informe és la falta d’informació i coneixement que tenen els estaments tècnics de la menstruació. «Als entrenadors i tècnics homes sovint ni els passa pel cap que les esportistes poden estar menstruant i que això pot estar repercutint en el seu rendiment, vivint-se la pitjor situació entre les més joves, a les quals amb freqüència els resulta violent i complex referir-s’hi davant un home, per més que sigui el seu entrenador. Quan no passa, com assenyala alguna esportista, que els homes els expressen la seva pena, qualificant com una malaltia la seva menstruació (‘¿Estàs malalta?’), recull l’estudi, com ha recalcat David Moscoso Sánchez, codirector d’aquest i catedràtic de Sociologia de la Universitat de Còrdova.

La seva altra codirectora, María Martín Rodríguez, doctora en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la Universitat Politècnica de Madrid, ha recordat que per a aquestes esportistes, la menstruació és «un valuós indicador de salut i, per tant, de rendiment».

«Jo mateixa masculinitzava el meu cos quan era jove i quan em baixava la regla, prenia un ibuprofèn i d’allà a entrenar, a fer el que toca. Ara ja no. Vaig agafar consciència de mi mateixa i em vaig dir: Si el teu cos avui es troba malament i estàs menstruant és perquè justament avui no pots posar un entrenament fort», reconeix una altra esportista.

Qualificacions del cos

Però hi ha tècnics que ni tenen coneixement d’això, ni tacte a l’hora de fer qualificacions del cos. En l’informe surten adjectius com «flaques», «grasses», «delicades» o «massa musculades» en al·lusió al seu cos o fins i tot al seu cicle menstrual («Tu tens un cicle delicat»).

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

«Quant a allò del pes i tot, fins i tot vam tenir un fisiòleg que em va dir que jo no seria mai internacional amb aquest índex de greix [va ser campiona del món de natació]. Quan jo mai he tingut el mateix cos que una noia hiper hiperforta i, en canvi, he sigut molt més ràpida a l’aigua [...]. Al final el que feien els entrenadors és fer-me més proves de pesada i de mesurament de greix. I jo tenia uns traumes horribles. Jo deixava de menjar potser dos dies, si em deien: «d’aquí dos dies et faran una altra vegada els plecs».

«L’esport és un reflex del que passa en la societat», ha assegurat Moscoso. Amb aquests testimonis, i amb el seu treball, que plasma 50 mesures resumides en 10 propostes, esperen millorar-la una mica millor.